passá l'hivern ab sos crudels rigors;
rumbeja'ls brots l'arbreda falaguera,
valls y montanyas s'han cobert de flors.
Voleteja pèls prats la papallona,
travessa l'orenella lo mar blau,
é impregnada d'olors, per tot ressona
santa armonia que l'esprit atrau.
¿No es veritat, oh dolça aymada mia,
que tot mirant lo cel pur y seré,
al contemplar com va morint lo dia,
tu polorarias sens saber perque?
Y quan, en calma sópita, ignocenta,
de nits estás jaguda en lo teu llit,
¿no es cert, no es cert que á voltas t'atormenta
pena secreta, desficiòs neguit?
Tu no'u comprens: es que al amor fa neixe
aquest bell temps pel quin mòn reviu...
Bè prou ja ta primavera puch coneixe
jo qu'en mi sento'l xardoròs estiu.
Ja es arribat lo temps de ser ma esposa,
ja es hora de finir lo meu trist clam.
¿Perque, al sentrime, en lloch d'estar joyosa,
tremolas com la fulla en lo sèu ram?
Oh! no, no temes. Bè'u sè prou, aymia,
que no puch oferirte un palau bell
ni tant sols lo teulat d'una masia;
mes ¿no fa niu per tot arreu l'aucell?
Jo sè dintre del bosch una clotada
tota guarnida de verdò' esplendent;
los arbres que la tenen murallada
deixan passar las auras del torrent.
Un llit de flors á reposar convida,
rich cobricel las plantas hi han format,
é hi cau en raigs la lluna esgroguehida
des d'aquell sostre inmens tot estrellat.
Allí nostras amors serán cantadas
ab sospirs qu'en lo bosch llansa'l vent dolç
acompanyant las trobas delicadas
qu'entonan nit y dia'ls rossinyols.
Oh! vina, apagam esta interna guerra
davant de Dèu donantme lo teu cor.
Com jo mateix, ets un trist vas de terra;
mes ple de baumes d'exquisida olor.
Esta flayre d'amor pura y sens mida,
reproduhida en nostres fills será;
la seva descendendia benehida
per los ámbits del mòn l'escampará.
No es pas morta aquest'amor que sento
com açi baix may l'ha sentida algú:
d'estimar tant, encar no m'acontento...
¡Aixís mon esser se fonguès en tu!
¡Aixís, ubriachs de goig y de ventura,
són falaguera'ns adormís aquí
per'despertans en la divina altura
hont naix l'amor, hont may l'amor tè fi!
Llistat de publicacions on ha aparegut:
- Publicació del Certamen La Misteriosa 1877
- Euras, recull de poesies publicat l'any 1882
- Copa de Plata, del Certamen de la La Misteriosa de 1877
La cançó "Idil·li" del compositor Joan Altisent utilitza part de la lletra d'aquesta poesia.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada