La dama gelosa

Festinat, differat, trepidat; diffidit, irascitur;
et, quod est ultimum, in eadem corpore
odit serpentem bestiam, diligit maritum.
(Apuleyo, - L'Ase d'or)

En cambra retirada
la dama está assentada.
Lo sèu marit es fora,
que'l rey lo va cridar;
perço l'esposa trista
no fa sino plorar.

Fins la fael cambrera
rebuja en sa fal-lera,
y espera la tornada
ben sola, dia y nit,
guaytant á la finestra
y contemplant son llit.

Son patge hermòs, qu'escolta,
entranthi, ab veu resolta
li diu agenollantse:
–Senyora del meu cor,
ja que un amor vos falla,
per vos moro d'amor.–

S'aixeca ella enardida,
sa cara s'ha enrogida,
sos negres ulls llampegan,
y crida ab fort accent:
–Respecta á ta senyora.
Enrera, vil serpent!–

De sopte ella's girava:
algú al castell entrava,
que'l guayta ab lo corn feya
la senya, segons us.
D'allí surtia'l patge
tot trémol y confús.

Un cavaller venia
d'asprosa fesomia,
vestit de vellut negre,
ribets d'encès vermell;
un drach llampant formava
lo pom de son coltell.

Ja d'ella á la presencia,
fent una reverencia,
diguè:–Per durvos novas
de vostre espós, sò aquí;
si no són gayre alegres,
no'us enujeu ab mi.–

La dama en plor esclata.
–Parleu, que'l dupte'm mata!
¿Que li ha pasat? Digueume
per Dèu, si es viu ó mort!–
Lo cavaller li deya:
–Pitjor es vostra sórt.

Hi han festas molt sumptuosas
á la ciutat y hermosas
que fan passar la vida
mes dolça que la mel.
Cadenas de flors lligan
á vostre espós infael.–

Quan ella aixó sentia,
de vista'l mon perdia,
De nou lo corn sonava
lo guayta del castell.
–Ara, gentil senyora
ploréu d'amor per ell.–

De celestial bellesa
vestit amb senzillesa,
tot dient "Ave Maria",
entrava un foraster.
Inclina'l cos, y marxa
depressa'l cavaller.

Del pit lo jove's treya
un plech, y á n'ella deya:
–Pera calmar sa pena,
m'envia vostre espós,
que's migra nit y dia
pensant no mes en vos.–

Ella'l paper li arrenca
irada y tremolenca.
Llegir paraulas dolças
sa rabia fa esclatar;
al qui ha portat la nova,
signant, lo fa marxar.

–¡Oh mon bell patge!–crida.–
(Ell entra desseguida.)
Si'm dus á la venjansa,
es teu lo meu amor.–
Y rep en los seus brassos
al vil servent traydor.

Mentres açó passava,
d'allí trist s'allunyava
al cel fixa la vista,
plorant, lo missatger;
mes dal de la finestra,
com reya'l cavaller!

II.

En brau corcer muntada,
de cap á peus armada,
marxant va la senyora;
fluix du l'esberch guarnit,
que un mar ple de tempestas
talment sembla son pit.

Ple de suor que'l banya,
lo patge l'acompanya,
sens deixar may la regna
del espritat cavall
ni en puig, ni en terra plana,
ni anant tossals avall.

Quan s'acabava'l dia
(lo sol ja no lluhia),
corrent á brida estesa,
sens dur un servidor,
rich cavaller trobavan.
Lo desitjat senyor.

Lo patge's fa endarrera,
alsa ella la visera:
quan ell veu á sa esposa,
corra á abrassarla foll;
y ella, d'un cop, la daga
li enfonza tota al coll.

Cau lo senyor sens vida.
Salta ella desseguida,
y, ab la mateixa daga,
d'un cop li ha obert lo pit;
hi fica'l puny rabiosa,
lo cor ja li ha seguit.

Y degotant se'l mira;
de sopte s'enretira;
com morta cau á terra...
¿Qu'es lo que li ha passat?
Ha vist son propi rostre
al mig del cor pintat!

Agost de 1876



Llistat de publicacions on ha aparegut:

• Certamen Gerona de 1876, recopilatori del Certamen de la Asociación Literaria de Gerona publicat el 1877
• Euras, recull de poesies publicat l'any 1882
• La publicidad, publicat el 19 d'abril de 1883

Llistat de premis:

• Primer accèssit a la copa de Plata, del Certamen de la Asociación Literaria de Gerona de 1876

Crítiques:

• Crítica J. Sardá, La Renaxensa 30 d'abril de 1877