¡Mare mia!

Á LA MEMORIA D'ELLA

La tarda comensava
d'un dia dels mes bells de juliol;
jo, trist de mi, desesperat plorava,
que la mare finava,
qu'en mig del dia se'm ponia'l sol.

Dèu meu ¡quina ventura
si, mentres la besava, al mateix temps
l'ánima meva ab sa animeta pura
confosas, á l'altura
pujat haguesseu á johir ensemps!

Si haguès pogut anarhi,
ara no m'estaria aqui anyorant,
ni de la vida lo pesat Calvari
per camí solitari
pujaria ab ma creu esbofegant.

¡Que felissos seriam!
Del sol may se'ns pondria la claror;
del arbre de la gracia'ns nodririam;
l'esguart de Dèu beuriam
gronxats per las onadas del amor.

L'amor á qu'era feta
l'ánima meva renunciar no vol;
y ara, en un mar de llágrimas desfeta,
com se troba viudeta,
plora de nit y dia sens consol.

De negra melangia
sempre més portarè lo front cobert,
puig no podente veure, mare mia,
es morta ma alegria,
per mi será la vida un erm desert!

1867



Llistat de publicacions on ha aparegut:
  • La Renaxensa, publicat el 20 d'agost de 1873 (amb el títol ¡Mare meva!)
  • Euras, recull de poesies publicat l'any 1882 (amb el títol ¡Mare mia!)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada