Lo cavall del conceller

Dia espantós! La mort ajeya
de ma ciutat l'heroych poder;
jo era ben prop quan ferit queya
de son cavall lo Conceller.

Fujo llavors de Barcelona
per comandar cent vigatans.
Poch temps després, també Cardona
rendida fou á ne'ls tirans.

Sempre ab rezel vivint com feras,
afanys patiren, set y fam;
me per las tropas estrangeras
lo nostre pas era'l del llamp.

Tant embestint com si fugian,
deumats se veyan los del Duch:
de mos valents també'n morian
clamant la patria y l'Arxiduch.

No trigá molt que ab pena deyam:
"La terra's pert y ja som pochs!"
Un cap al tart, de sopte'ns veyam
casi tancats entre dos fochs.

Tots emprenguerem la fugida...
Com vaig surtirne ningú ho sap.
"Cuyta á marxar, salva ta vida:
donan cent doblas per ton cap."

Vaig disposar corrents lo viatge
aixís que l'hoste m'ho hagué dit;
prenguí la marxa ab descoratge,
disfressant be parla y vestit.

"Fujo de tum ma patria bella,
ja que ventura no't puch dur:
Entre enemichs, dins de Castella,
potser estiga mes segur.

Entro á la Cort, y celebravan
de Catalunya lo fat trist...!
En altre temps, així' insultavan
los vils sayons á Jesu-Crist.

A mon costat vaig sentir fressa:
giro en rodó, y me veig davant
un cavall negre que s'adressa
esvalotat y renillant.

Qui pert son be y aprés lo troba,
crit mes alegre no pot fer...
Era'l cavall d'En Casanova,
de mon amich lo conceller.

Y, dirigintme á qui'l menava,
vaig dirli aixís: –"No'u estranyeu.
Si jo ma historia vos contava...!
Aquest cavall es amich meu."

–Quin animal mes fer de tracte!
No'l so pogut may dominar."
– Venéumel, donchs"–Pactem, y al acte
ab bon argent li vaig pagar.

Als dos nos mata l'anyoransa;
y un compatrici mercader,
per mon resguart, papers alcansa
de la moneda ab lo poder.

Dich fantasiant ma terra llunya,
mentres ensello l'animal:
"¿Hi tornarém á Catalunya?"
Ell que renilla y pega un salt.

A cavall pujo desseguida.
Ell va á son pler, res hi puch jo;
per deturarlo no hi val brida,
qu'es lo desig son esperó.

Brolla en son morro la brumera,
oberts los nassos du flayrant;
tant abiat passa carretera
com los abismes va saltant.

Ni per menjar deixa sa via;
sols lo governo quan es fosch.
Lluny de poblat y de masía
sempre fem nit dintre del bosch.

Quan reposém de la jornada,
prop seu l'herbey me fa de llit;
quan signa'l gall lo trench d'aubada,
ell ja poteja de neguit.

"Au! que veurám la patria dolsa."
Y l'afalego tot muntant.
Ell alsa'l cap, la crina espolsa
y al galop corra estofurnant.

"Só á Catalunya ó be á la vora"
dich, mentres guayto a tots cantons."
Ja mon cavall l'herba devora
y beu á pler dels regarons.

"A Barcelona anem per veure
si á ton antic senyor trobém.
Junts, de la patria havèm de treure
lo jou feixuch, ó morirém."

"Ja som davant ma Ciutat bella...
Oh mon corcer, no mes un salt!"
Nos deturava un centinella
quan arribárem al portal.

Los papers falsos que portava
vaig ensenyar al capitá:
ell lo portal me franquejava
tot saludant barret en má.

De una ciutat enamorada
lo trist aspecte fa condol:
mes d'una casa hi ha ensorrada
y en los semblants s'hi pinta'l dol.

Prop de la plassa de sant Jaume,
vaig veure un home acongojat.
–"¿Perque ploréu, germà, digaume?"
–"Perque avuy mor la llivertat",

me va respondre fent sa via.–
Para'l cavall, no podent mes.
Una fumera tot ho omplia,
que no'm deixava veure res.

–"Qu'es?"–sols vaig dir, que me'n recordi,
á un pobre vell, parant son curs.
–"Ay! en la sala de sant Jordi
crema'l botxí los nostres furs!"–

"Que'n fas ¡oh Deu! de ta venjansa?"
dich; colpejantme testa y pit;
mentre'l cavall, que á terra'm llansa,
cau exalant un alarit.

M'also. "Ditxòs de tu –gemego–,
noble animal, la mort t'ajau.
Vinga'l botxí, mon cap li entrego...
¡Val mes ser mort que viure esclau!"



Llistat de publicacions on ha aparegut:

• Euras, recull de poesies publicat l'any 1882

Llistat de premis:

• Accèssit al Certamen de l'Ateneo de Sans el 24 d'agost de 1878

Observacions:

• Presentada als Jochs Florals de 1878, noticia extreta del diari Lo Gay Saber del 15 d'abril de 1878.