Passió inmaculada

I.

Bella es la nit de Sant Joan:
huy totas las plantas fan
mil maravellas
y, en passeigs, horts y jardins,
com s'alegran los fadrins
y las donzellas!

Los fochs anavan morint
y de tot arreu eixint
gayas musicas,
quan pujaren al plegat
quatre ninas al terrat,
totas bonicas.

Pero d'entr'ellas, l'Agnés,
confessa'l vehinat en pes
qu'es la mes bella.
Encara no tè setz'anys,
y mòlts joves greus afanys
passan per ella.

Mes lo seu verginal cor
per cap d'ells no sent l'amor
que tant li falla.
Sas companyas van rient
y cantant alegrement;
sols ella calla.

–Las dotze van á tocar,
una diu, s'hi ha de tirar
quan l'hora cayga.–
Y en un banch hont hi han violers,
passioneras y rosers,
ompla gots d'ayga.

Tots se van acostant
en veu baixa mormolant
y ab cara trista:
–Puig Dèu virtut vos ha dat,
feume eixir l'enamorat,
Sant Joan Baptista!–

No troba res son afer,
ningú passa pel carrer,
ni'l vent sospira...
¡Las dotze! Quiscuna's mou
llavors, y una clara d'ou
dintre'l vas tira.

Y miran ab gran fervor
los gots á la resplandor
de las estelas
–Ay, noyas, á Dèu siau,
diu la gran, veig una nau
ab rems y velas.

–Un jardí veig molt bonich;
serè l'esposa d'un rich.
¿Y tu, Angeleta?
–Jo, respon molt tristament,
sembla que tinga un convent.
–Serás mongeta.

–¿Que li haurá eixit a l'Agnés?
Fa aquesta. Digas lo qu'es.
¿No'u veus encara?
–Un donzell molt agraciat
Tot de núvols es tapat
fóra la cara.

–Deurás casarte ab lo sol:
si per cas, digas si vol
fernos estrellas.–
Ella's sentá tristament,
no sentint y no veyent
com reyan ellas.

Bella es la nit de Sant Joan:
huy totas las plantas fan
mil maravellas,
y, en passeigs, horts y jardins,
com s'alegran los fadrins
y las donzellas!

II.

Qu'es delitòs, que bonich
des de las fonts de Montjuich
mirar l'aubada!
Lo dematí de Sant Joan,
grans collas de gent hi van
en passejada.

Va ab sas companyas l'Agnés,
pero no l'alegra res
á l'infelissa.
Al darrera va marxant...
De sopte's para al davant
d'una bardissa.

Quan la troban á faltar,
tot es cridarla y mirar;
y en reculada
van. De la bardissa al peu
la troban; mes no las veu
d'extasiada.

–Donchs, Agnés, que fas aquí?
Que't quedas? No vols vení?
Diu una d'ellas–
Ella'l rostre acolorat
tè de llágrimas mullat
y las parpellas.

–Deixaume, no'm digau res,
qu'he vist mon gentil promès,
aquí s'estava;
mes abiat l'he vist fugir...
¡Ay si'l poguès assolir!
Com me mirava!

Sos cabells talment sòn d'or,
sos ulls blaus ab sa tendror
m'han ubriacada.
Avans de partir d'aquí,
m'ha dit: "Ja vindras ab mi,
donzella aymada."

Y s'ha fos per lo vinyat...
¿No'l veyey entre'l sembrat?–
Quan aço deya
ab amoròs llanguiment,
presa d'un defalliment
l'hermosa queya.

III.

Passa'l temps de la calor,
ve l'hivern, ab sa fredor,
la primavera
torna ah son mantell florit;
y l'Agnés de dia y nit
l'amor espera.

A la fí ab tant esperar,
ab tant sofrir y mullar
lo plor sa galta,
perdent la bella rojor
y dels ulls la resplandor,
cayguè malalta.

Quan li feya algun servey
sa mare, ó dava remey
á sa malura,
ella li deya ab amor:
"Mare meva, 'l mal del cor
al mòn no's cura."

En va millora esperant,
la vigilia de Sant Joan
per fi arrribava.
Las amigas, totas tres,
eran á prop de l'Agnés
que agonitzava.

Mentres se desfeya en plor,
sa mare, 'l perdut color
torná á la cara
de l'Agnés, que's recolzá
de sopte; y aixís parlá
ab veu mólt clara:

"Ay noyas! digaume á Dèu,
y alegreuvos no ploréu
per mes que'us diga
que vaig morintme, per mes
que no la vejau may mes
á vostra amiga."

"¿May mes he dit? Ja'm veureu
hont habita l'amor meu
un altre dia.
Amaniu mon blanch vestit,
qu'he de marxar tot seguit...
¡Quina alegria!"

"Mon aymat espós ja ve.
Qu'es hermòs! mireusel bè...
Quin vel se'm posa
als ulls! ¿No sentiu quin chor?
Ah! ja'm crida'l meu amor:
"Ma cara esposa!"

Mentres aço estava dient,
los ulls anava clohent
y s'extremia.
Lo jorn corria á finar;
quan lo sol se va apagar,
l'Agnes moria.

Bella es la nit de Sant Joan:
huy totas las plantas fan
mil maravellas,
y, en passeigs, horts y jardins,
com s'alegran los fadrins
y las donzellas!


Llistat de publicacions on ha aparegut:

• Lo Gay Saber, publicat l'1 de gener de 1880
• Euras, recull de poesies publicat l'any 1882

Llistat de premis:

• Flor Natural, al certamen del Colegi Mercantil 1879