(Balada)
–Lo petit baylet demati se'n vá
amb molta tristesa cap á treballar.
Lo que'l fa estar trist no es pas la treball,
que n'es la nineta mes xica del mas.
Pus tè d'allunyarsen y no hi pot jugar,
¡el que tant la estima! que l'estima tant!
Mes perque l'estima lo baylet no'u sap...
Los petits ja creixen, los xichs se fan grans.
Diu al pare d'ella que s'hi vol casar.
–Oh baylet, no hi penses, que jo no'u vull pas.
–¡Donchs á déu, hermosa flor del lliri blanch!
Cap á ferme frare tot seguit me'n vaig...
Mes no sè de lletra, ¡me farè soldat!–
Cap á sentar plassa lo baylet se'n va.
¡Ay, Dèu meu, com plora la nina del mas!
Ell tambè ab prou feynas pot dir "á dèu siau."
Res mes d'ell ne saben fins passats set anys;
lo que d'ell saberen, que á la guerra aná.
No morí en la guerra, no que's torná orat,
pus d'ell ni una bala va tindren pietat!
Llistat de publicacions on ha aparegut:
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada