ab lo mantell de gaya primavera,
á una casa me'n vaig qu'es arrunada,
y allí'm ve una tristor mòlt falaguera.
No s'hi veu res de bella arquitectura,
no era un palau soberch de la grandesa;
mes un jorn albergava la fe pura,
l'amor, lo patriotisme y l'honradesa.
Sos darrers habitants d'ella fugiren
en un temps que regnava crua guerra;
los que lluytant com héroes no moriren;
varen finar en llunyadana terra.
L'arruiná l'estranger cech pèl carnatge,
y, com res toca'l llamp que no'u feresca,
ni la capella, ni de Dèu l'imatge,
va respectar la féra soldadesca.
La parra que ombrejava la masía
y'ls fruyters que ans tenian tanta ufana,
morta la má que'ls conreava un dia,
ara viuhen com planta boscatana.
Ja no canta'l pardal en la teulada
que cobria'l graner, tota es desfeta;
ni entremig l'envigat, adalerada,
lo niu de sos amors fa l'oreneta.
Lo que un jorn fou celler encara resta,
hont en lloch reservat sempre hi havia
la beguda escumosa qu'en la festa
feya brollar los cants y la alegria.
Una memoria l'era nos conserva
del batre y de las dansas tant ayrosas
que s'han perdut; ara la tapa l'herba
que arrela en las escletxas de las llosas.
De la llar, que ara es freda y solitaria,
apar veurer lo fum que's caragola
y ab flayres del amor y la pregaria
embaumat cap amunt sembla que vola.
Tot resta mut: altras ramors no s'ouhen
que'l ferestech cridar de l'au selvatge,
la que las pedras, desplomantse, mouhent
y la del vent que brunz en lo boscatge.
Pensant lo pobre qu'en la casa aquesta
amor y caritat trobá á tot'hora,
quan s'hi acull en la nit ó en lo tampesta,
d'agrahiment y de racansa plora.
Quan ja no's veja res de son aspecte,
d'ella no'n restará memoria alguna...
Tambè jo he de morir, y sens respecte
los vius trepitjarán la meva runa.
Llistat de publicacions on ha aparegut:
- Calendari catalá del any 1874
- Euras, recull de poesies publicat l'any 1882
- Crítica Gayetá Vidal, La Renaxensa 28 de febrer de 1874
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada