Y pera que puga convencers de que no es filla semblant impresió de tan pur sentiment, crech que'n tindrá prou dientli que no conech á N'Antoni Careta y sas Runas del Mas m'han fet extremeixer, tan sentidas son, tan propias, tan naturals! Allí no hi sobra una paraula, allí no hi ha un pensament rebuscat: lo lector sens haberlas vist, acompanya al poeta en los planys que á son cor arrenca l'espectacle tristíssim de la llar abandonada, lo celler arrunat, l'era un temps testimoni dels cants dels batadors y de las ballas del jovent, convertida en herbetjar, del teulat ahont lo pardal cantaba y de las vigas que, sostenintlo, servían pera que en ellas pogues la adalerada aureneta, construir son niu artificiós.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada