Los boixos de ma terra

I.

Del Montserrat las timbas
de boixos sòn guarnidas:
qui ve del santuari
ne du un ram per senyal
ab la devota estampa
ó'l sant escapulari.
Tot jardí de las vilas
de boix te caminal.

Lo teixidor travalla
de peus y mans depressa,
qu'en son dalé somnia
un xich de roba mes.
Aquella eyna ab que guanya
lo pa de cada dia,
l'activa llansadora,
de fusta de boix es.

Lo montanyés lo talla,
quan es ben sech l'agafa
y ab sas totxas ehinas
ne fa mil travallats,
ja sian cosas útils
ó bè gayas joguinas
que du desprès á vendre
per firas y mercats.

Tractant de conquerirnos
fortas llegions francesas,
del segle las primeras,
aqui varen entrar:
lo fill de la montanya,
surtint de las boixeras,
aquells estols ferèstechs
xafats ne va deixar.

En l'era y en la plassa
lo fluviol ressona
fent corre á las balladas
l'enamorat jovent:
si sòn de Catalunya
ben filas las tonadas,
de fusta de la terra
de boix es l'esturment.

II.

Si respectava'l druida
lo roure centenari
perque la faula un dia
lo feu arbre sagrat,
naltres que la fe vera
del Sant Fill de María
tenim, guardem la planta
que cria'l Montserrat.

Y, ja qu'es nostre simbol
de fe, d'amor, de feyna,
de santa independencia,
de tot lo qu'estimam;
en mig l'escut dels avis,
de millors temps herencia,
en mig de nostras barras,
posem de boix un ram.

No mes llorer ni palma;
dels héroes y dels mártres
la testa benehida
cenyim de boix tot sol,
y quan vinga l'anguinia
qu'es terme de la vida,
de boix una creu sia
nostre darrer consol.



Llistat de publicacions on ha aparegut:

• Calendari Català del any 1870
• Euras, recull de poesies publicat l'any 1882

Observacions:
En el llistat de les obres presentades als Jochs Florals de Barcelona de 1869 en surten dues consecutives d'en Careta.
345- ¿Hi vols venir? amb el lema «!Ay Laseta que faré—ni que diré?» Pera Serafi.)
346- Los boixos de ma terra amb el lema «Patria.»