Quan Déu lo mòn va ferne—las plantas va posarhi.
¿Y, á tu, polida flor?
¡Oh! tu degueres naixe en lo Calvari
quan fecundá la terra—la sanch del Redemptor.
Restá, quan devallaren—lo Cos per soterrarlo,
l'arbre diví tot sol,
y tu creixent, creixent fins escalarlo
tal volta l'abrassares—ab amoròs condol.
Tu no ets la flor encesa—que de luxuria's vola;
ton cor no sap que es fel;
ets humil sempreviva, pura viola,
y ja des de que naixes—sospiras per lo Cel.
Simbol d'una tragedia—que fou pel home astruga,
dolsissima passió,
tu ets una historia viva perque puga
llegirla apres de l'una—l'altra generació.
¡Oh flor, ves á la casa—del qui duptant febreja
y diu que ja no créu,
corona sa finestra, perque 't veja
y ab l'ánima esmoguda—gire los ulls á Deu!
Llistat de publicacions on ha aparegut:
- Lo Gay Saber, publicat el 15 d'agost 1868
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada