y jo, assentat al escò,
ab vi, torrat y castanyas,
qu'estic be vora del foch!
Al encetar lo vi'l pare
no l'ha trobat gayre dolç;
lo gust del vellet ja minva,
que'l vi blanch es sobre bo.
Fins á un mort retornaria!
Y'l color que tè! Fa un goig
quan lo foch resplandors llensa
en l'ampolla y en lo got!
Fóra'l vi de got y ampolla,
si'u posava dintre'l forn,
un cop fòs, podria trauren
una copa de valor.
Lo vas fòra com petxina,
una serp formant lo coll,
ple de cayres y motlluras
lo peuhet xich y bufò.
Lo voltant coronarian
eura, rosas y altras flors:
d'eura granada l'un'anansa,
l'altra de roser punxòs.
A l'una banda, entre fullas
un rossinyol, y, fent joch,
á l'altra, sobre una rosa
enamorat papallò.
Penjant, l'un costat tindria
rahims negres, rahims grochs,
y, unintse, fullas y pámpols,
l'altre cireras d'arbòs.
Y un filet d'or á la vora,
y tot ab propis colors,
y sobre tot forsa rosas
recordant la meva amor.
Totseguit la fico dintre
mon sarrò de cassador,
y, portantmen l'escopeta,
muntarè lo cavall roig.
Anirè encara que sia
fins á l'altra part de mòn
hont me digan que s'hi trobe
rey mes savi y poderòs.
Al palau, veyent ma copa,
totseguit me faran lloch,
y passant entre gent d'armas,
trobarè al rey ab sa cort.
Li farè una reverencia.
–Dèu vos guart, lo gran senyor.–
Quan ell veja la meva obra,
será fret d'admiraciò.
–¿Qui l'ha feta aqueixa tassa?
–Jo l'he feta, jo tot sol.
Feu portar vi desseguida,
no l'heu vista encara prou.–
Al tocar lo vi á la copa,
llansarán flayre las flors,
mourá'l papallò las alas,
fins cantará'l rossinyol.
Y dirá'l rey, preguntantse
si está despert ó be dorm:
Dònam eixa maravella,
y aquí tens un grapat d'or.–
Al sentir estas paraulas,
me la ficarè al sarrò.
–Rey avar y miserable,
mon joyell no val tant poch.
Vull trescentas margaridas,
cent diamants llampegadors,
de brillants una trentena
qu'eclipsar fassan lo sol.
Una almosta d'esmeragdas,
de coral vermell com foch
y de collars de perlas finas,
fins que'l cor me diga prou.
Y brocats, y grans catifas,
y vaixella d'or y olors,
y cent poltros bons de guerra
que ab travalls ho dugan tot.–
Ben segur qu'ell ple de rabia
cridará á ne'ls seus barons:
–Feu que deixe aquí lo beyre,
tant si vol com si no vol.–
Jo llavors, brandantlo en l'ayre,
respondrè:–Veniu, senyors,
y veurá'l rey com la copa
en mil trossos aquí's romp!–
Ningú d'ells gosará moures,
y lo rey cirdará:–¡No!
Pren ma filla, la princesa
robadora de l'amor.
–No la vull la vostra filla–
li dirè, marxant resolt,–
que princesa al mòn no's troba
tant gentil com ma Rosò.
Y'm vindrá lo rey darrera
ab mantell, corona y tot.
Quan ell veja que cavalco
triará'l cavall millor.
Muntará en pél com salvatge,
y quan sia ben aprop,
quant plorant vaja á assolirme,
pitjarè los esparons.
¿Qu'ell va al pas? Jo mes depresa.
¿Qu'ell ja trota? Jo al galop.
Y si ell corre á tota brida,
volará mon cavall roig.
Pobre rey! irá cridantme
com, perdent sa mare, un noy,
y dirá la gent del poble:
"nostre rey s'es tornat foll."
Jo corrent sens escoltármel,
als hostals no parant mòlt;
y anirá'l rey decandintse
y tornantse magre y groch.
Fins que jo cansat m'ature,
y ell me diga de genolls.
"Te darè lo que'm demanes,
dom la copa ó be la mort!"
¡Ay Rosò meva! que alegre
t'he de veure jo llavors,
quan al teu estimat mires
qu'es tant rich y tè tant nom!
Si n'haurás de joyas, ricas,
perlas, sedas y tresors!
Y serán las nostras bodas
com las d'un emperador.
Mes la són mos ulls acluca.
Veig que's va apagant lo foch...
¿Encara dirá'l meu pare
que'l vi blanch qu'hem fet no es bo!
- Publicació Centre Graciense, recopilatori del Certamen Poétich de 1878
- Lo Gay Saber publicat el 15 d'agost de 1878
- Euras, recull de poesies publicat l'any 1882
- La Veu del Vallés, publicat el 22 d'agost de 1897
- Segon Accèssit a la Flor Natural, al certamen poètic del Centre Graciense de 1878.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada