La fornereta

Ab las poncellas del meu carrer,
un pom riquíssim podriam fer
que sols mirantlo vinguès denteta.
Fadrins veniuhi, podreu triar,
mes ay! á totas las fa eclipsar
 la fornereta.

Ella es bufona, d'ayre plascent,
sempre sos llabis estan mig-rient,
y tot son esser no sè que hi ha
que fa respecte, veneraciò:
fins cosa d'ángels crech ben be jo
que torna'l pa.

No mes tè pare, y'l pobre es vell;
mes sa vellesa no coneix ell,
puig tè á sa filla, qu'es tot'amor.
Ella'l governa y ella'l distreu;
y'l jay se'n vanta, per tot retreu
la sua flor.

De casa seva port'l timò,
es de las penas consolaciò,
la providencia del mendicant,
y tant amiga de tots los nins,
que sovint diuhen alguns fadrins:
"Qui fos infant!"

Temps endarrera, no reya, no
al matí eixia trista al balcò,
amanyagava l'aucell joliu,
y ab las floretas cop de parlar...
"Qui sap–yo deya–que dèu passar?
qui sap que diu!"

No fa mòlts dias que sè lo qu'es:
la fornereta ja tè promés,
ella patia de mal d'amor.
Ab aquell jove gay ben plantat,
pel vehinat diuhen que haurá trobat
mòlt bona sórt.

Abiat se casan, aixís m'ho han dit.
Jo cada vespre, quan vaig al llit,
per véurels, also la cortineta;
y tot senyantme dich de bon cor:
"Tinga un dolç viure de pau y amor
la fornereta!"


Llistat de publicacions on ha aparegut:

• Euras, recull de poesies publicat l'any 1882