La lliga-cama

–¿Hauriau trobat
una lliga-cama
que'm sento mancar
ara no fa gayre?
–L'ha cullida aquell
galant que allí passa;
ficársela he vist
dintre la butxaca.

–Dèu vos dò salut.
Li anirè á la saga,
no las vull portar
desapariadas.
Penyora del cor!
¡Ay la lliga-cama!–

Jove, Dèu lo guart.
Diga, una paraula.
¿M'ha cullit vosté
una lliga-cama?
No m'ho negue, no,
prou gent se'l guaytava.
De rosas y aucells
veja si es brodada.
–No sè si'l que'm diu
es cert ó m'enganya;
no li donarè
que no's trega l'altra.
–Penyora del cor!
¡Ay la lliga-cama!

–Veja, descregut,
si jo l'enganyava.
–¡Quin peu mes bufò!
quina mitja blanca!
No li tornarè,
que'l deixarla'm raca;
n'hi darè unas d'or,
vosté encara hi guanya.
–Sols la meva vull...
Ho diré al arcalde.
–Los plets fan gastar;
¿que vol perdrehi ara?
Penyora del cor!
¡Ay la lliga-cama!

 –Jo hi sò tornador,
si un floch me demana;
penyora mes gran
vosté m'ha robada.
Mes lo que li tinch
déu ser de gran válua:
jo las trobas vull;
veja que vol darme.
–Prenga lo cor meu
que d'amor esclata...
Penyora del cor,
be prou m'has costada!
Penyora del cor!
¡Ay la lliga-cama!




Llistat de publicacions on ha aparegut:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada