Lo jorn tè sol de calda llum daurada,
la nit sa blanca lluna y l'estelada,
y'l llampech aclareix la tempestat:
l'Univers en l'espay fa sa carrera;
arrenca'ls arbres la ventada fera,
tot ho arrassa'l torrent enfurismat.
En la terra, ab lo sol que vivifica,
naix, y, fent sa creixensa's multiplica
l'animal com la planta, y per rahò
de la mort, no's pert res puig desseguida
s'escampa y se transforma. ¿Qu'es la vida?
Llum, forsa, moviment, reproducciò.
L'home aturdit aquest gran ordre esmenta;
mes abiat ja d'açó no s'acontenta
y sent, en lloch d'admiraciò, neguit.
Ay! son desig talment sembla follia!
Es que va rosegantlo nit i dia
l'abrusadora set del infinit.
Voldria veure'l mòn d'una mirada,
fer moure l'Univers ab sa alenada,
com l'áliga volar en dalt, en dalt;
y, per suplir la forsa que li manca,
en máquinas lo foch y l'aygua tanca
que fins lo duhen en passeig triomfal.
Com un feble sospir lo dia's passa:
desprès la fosca ab la claror s'enllassa.
L'actiu esser humá, que anyora'l sol,
trau foch de las entranyas de la terra,
lo fum que n'ix, dins de canals sotaterra,
y á son arbitre fa la llum com vol.
Si en las arts de l'industria tè destressa,
amor'li inspira la naturalesa
y la pinta ab dalé, com á bon fill.
Mes bè'u fa lo crestall hont s'enmiralla;
pero tot fuig d'allí. L'home travalla,
y l'imatge es fixada en son espill.
Aixeca'ls ulls. Lo firmament negreja,
llampegant la centella s'hi rebeja.
Posa una agulla de la casa al cim;
y'l llamp del cel cap á la terra vola,
tot brunzint en un fil se caragola,
y mor en las tenebras del abim.
La forsa del vapor estrepitosa
tambè escampa la llum esplendorosa,
y alimenta'l vapor lo flam del gas.
Tot ho barreja y ho capgira ab manya
lo poder del talent; fins (cosa estranya!)
l'ayga, pel foch es convertida en glaç.
Lo fil que tira'l llamp, també es missatge,
y tramet la paraula com l'imatge,
y lo cant armoniòs serva estojat.
Conquesta del nou temps encisadors,
estrella del pervindre precursora,
mágich poder de la electricitat!
II.
¡Oh desig desficiòs que may t'aturas!
tu glorificas las humils criaturas
trayentlas de la pols de son no res.
Ves, corre, vola y un moment no pares
ni per'res d'aquest mòn may desampares
las amples vias del etern progrès.
Busca'ls secrets de tot lo que't rodeja,
analisa la planta que verdeja,
la terra y tots los essers que ha criat,
veshi cercant nous elements de vida,
y en cada full de roca mig-partida
mira si hi veus l'historia d'una etat.
Mes ta tasca perço no será feta
fins que sapias, deixant aquest planeta,
recorre los demès del firmament
y arribes, traspassant tots los obstacles,
en alas de la fe que fa miracles,
prop del trone de Dèu omnipotent.
Allí't deturará ta mesquinesa
al sentirte enlluernat per la bellesa
resplandent de la Gloria celestial.
Flecta'ls genolls, y al Bè suprem demana
que impere en tota la familia humana
la santa lley de l'atracció moral.
Y del amor la flama benehida
sia sols la cadena de la vida.
Cada poble ab sas lleys visca content;
y si, ab forsa ó enganys, algu vol treure
esta pau benhaurada,'s puga veure
malehit y confòs enternament.
Cap á sa perfecció la criatura
deu sempre caminar puig sa ventura
fará major si hi marxa ab mes delit.
Vindrá'l descans aixís que'l mòn finesca
y, eixint de la materia,'l cos s'unesca
maravellosament ab l'esperit.
Avant, avant á l'obra comensada,
lo cap dret y al Cel fixa la mirada;
mes no ab ergull satanich, infernal,
sino de gratitut l'ánima encesa
y cantant: "¡Glora al segle de grandesa!
y gloria al Dèu dels segles inmortal!"
Llistat de publicacions on ha aparegut:
- Euras, recull de poesies publicat l'any 1882
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada