Cent an li Catalan, cent an li Provensau,
Se partejeron l' aigo e lou pau e la sau.
F. Mistral
Poetas del Rhon, salut: avuy la lira mia
tota amorosa llensa
sos falaguers acorts d'amor plens y armon la
al vent que juguejant se'n va cap a Provensa
F. P. Briz
M'han dit que hi ha una terra—poblada d'oliveras,
De reverdencas vinyas,—bells camps y altas moreras
Dessota un hermós cel,
Y que la mar, donantli—sas frescas alenadas,
Y 'ls rius que la parteixen—ab cintas argentadas,
Ne fan aquella terra—mes dolsa que la mel.
Allí diuhen que's cria—un bell aixam de poetas
Que, com treballadoras—y entesas abelletas,
Mel trauhen de la flor,
Cantantne cansons plenas—de gays conceptes savis
Pera lloar las proesas—que feren los sèus avis,
La Fè qu'es pa de l'ánima,-l'Amor qu' es pa del cor.
Á vosaltres donchs, parlo—al fills de l'armonia!
M'han dit que unidas foren,—eixa terra y la mia.
Per espay de cent anys;
Jo no sè res, sols canto—tot pie d'amor sens mida
Y aixís faig mès lleugera—la meva trísta vida
Sembrada d'amarguras,—de dolors y de afanys.
Més cert es lo que diuhen,—puig veig qu' es vostra llenga
(Encar que no la sapia—ni quast res n'entenga)
A la de aquí semblant,
Y véure crech en ellas—á duas bassonetas
Mòlt bellas, mòlt jolias,—de galtas bermelletas,
Que una fal—lera tenen—totas ditas constant.
Pero tant com los llassos—de germandat antiga,
Ab vosaltres, poetas,—un' altra cosa 'ns lliga...
Son modest per costum;
Mès tot se sap, per fondo—que's fassa'l foch respira,
Y encara que no puga—surtirne cap guspira
Per ço tambè s'esmentá,—ja'l déscobreix lo fum.
Un jorn á vostra patria—lo vent de malhauransa
Un trovador dels nostres—portá, de l'anyoransa
!Ay trist! plorava'l mal;
Á vostra llar, ointlo,—ben prest se'l ne duguereu,
Y ab ell, quant de sas penas—ben consolat l'haguereu
Partireu generosos—lo pa, l'ayga y la sal.
!Oh Déu! qu' en eixas terras—hi brolle la abundansa:
Que may sos fills conegan—lo qu' es malastrugansa
Ni lo que son dolors;
En los séus cors aboca—lo gerro d'alegria;
Allárgals la existencia—de un any per cada dia;
Y fas que serven joves—sos cants y sos amors!
Mon cor es vostre, poetas,—pero ma son avara
No vol que jo travesse—la tara que'ns separa
Per donarvos la má ;
Més per sort, la paraula—del cordel home estilla...
¡Oh germans de Provensa,—rebéu, donchs, la senzilla.
Oferina del pobre—trovador laletá!
(1867)
M'han dit que unidas foren,—eixa terra y la mia.
Per espay de cent anys;
Jo no sè res, sols canto—tot pie d'amor sens mida
Y aixís faig mès lleugera—la meva trísta vida
Sembrada d'amarguras,—de dolors y de afanys.
Més cert es lo que diuhen,—puig veig qu' es vostra llenga
(Encar que no la sapia—ni quast res n'entenga)
A la de aquí semblant,
Y véure crech en ellas—á duas bassonetas
Mòlt bellas, mòlt jolias,—de galtas bermelletas,
Que una fal—lera tenen—totas ditas constant.
Pero tant com los llassos—de germandat antiga,
Ab vosaltres, poetas,—un' altra cosa 'ns lliga...
Son modest per costum;
Mès tot se sap, per fondo—que's fassa'l foch respira,
Y encara que no puga—surtirne cap guspira
Per ço tambè s'esmentá,—ja'l déscobreix lo fum.
Un jorn á vostra patria—lo vent de malhauransa
Un trovador dels nostres—portá, de l'anyoransa
!Ay trist! plorava'l mal;
Á vostra llar, ointlo,—ben prest se'l ne duguereu,
Y ab ell, quant de sas penas—ben consolat l'haguereu
Partireu generosos—lo pa, l'ayga y la sal.
!Oh Déu! qu' en eixas terras—hi brolle la abundansa:
Que may sos fills conegan—lo qu' es malastrugansa
Ni lo que son dolors;
En los séus cors aboca—lo gerro d'alegria;
Allárgals la existencia—de un any per cada dia;
Y fas que serven joves—sos cants y sos amors!
Mon cor es vostre, poetas,—pero ma son avara
No vol que jo travesse—la tara que'ns separa
Per donarvos la má ;
Més per sort, la paraula—del cordel home estilla...
¡Oh germans de Provensa,—rebéu, donchs, la senzilla.
Oferina del pobre—trovador laletá!
(1867)
Llistat de publicacions on ha aparegut:
- La barretina, publicat el 2 de maig 1868
- Euras, recull de poesies publicat l'any 1882
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada