Venjansa

La peste deuma la vila
y'ls pobles d'aquell entorn;
en lo fossar, cada jorn
entra de morts una pila.

Y, com aixís que un ne mor
tot seguit l'han d'enterrar,
lo fosser tè de vetllar
ab esta nit que fa por.

Plou. L'ayga que cau es freda;
lo tro mòlt sovint retruny;
veyent los llampechs al lluny,
la vista enlluhernada queda.

Mes l'home assegut está
ab una capa abrigat,
tè la llanterna á un costat
y al altre son fidel cá.

Mentres descans dòna al cos,
de recorts li ve un tropell.
¿Com es que l'humá cervell
casi may tinga repós?

Recorda sa etat de mel:
com la sort l'afalagava
y com á una dòna aymava
que desprès va serli infael.

Y, al fer d'açó recordansa,
li esdevè tan gros neguit,
que una veu del fons del pit
sent que li crida: "¡Venjansa!"

Mes prompte's tè d'aixecar
y oblidar aquells recorts,
donchs ara han portat sis morts,
y ell sol los ha d'enterrar.

La vista ab disgust los clava.
Un de nu entre sis ne veu...
Aquell cadavre (¡gran Dèu!)
era la dóna que aymava!

Recula groch esglayat;
mes á la fi's treu la capa;
amb ella'l cadavre tapa;
ja á la fossa l'ha posat.

Y après d'açó, sens tardansa
s'agenolla, arrenca un plor,
alsa'ls ulls y diu: "¡Senyor,
ja he satisfet ma venjansa!"


Llistat de publicacions on ha aparegut:

• Euras, recull de poesies publicat l'any 1882