Amor prop de la fossa

I.

—!Oh Dèu méu, quan la fam trucava á ma porta, de sopte m'he trobat en l'abundansa; quan la miseria se'm menjava, m'he trobat en la opulencia... ¡Benehit siáu, Senyor! Honors, riquesas, munió de servidors, flors, llums, cants, festas; apar que's vulla fer de ma vida un cel. Veig á mos pares contents, á mas germanas follas d'alegria mes ¡ay! res me dona pler, y en mig de tanta joya no hi trobo conort. ¡Malaventurat del qui sent y no fa sentir, trist del qui ayma y no es aymat! !Oh Déu totpoderós, corona ma ditxa, fesme haver la joya mes preuhada do mon cor, y pren ma vida!

II.

—!Abrássam, hermosa meva, estrenyme fort ab tos brassos! Tos llavis abrusan com lo foch y son mes dolsos que una bresca; tos ulls que m'esguardan ab amorós llanguiment, me travessan l'ánima... Vida de ma vida, mon cor es prop del teu, tots dos esbategan á un compás, depressa, depressa com las alas d'un colom; sembla que 'ls manque espay per moures! Est llit de nuviatge sembla un mirall del cel... Mira: lo fresch oreig qu' entra per la finestra ni sois fa moure las cortinas del pavellò, las rosas de ta corona de nuvia son frescas com avans de cullir... Vida mia, ubriaguémnos de felicitat! ¿Sents?
Los aucells deixan lo niu cantant los seus amors.

II.

—¡Ah!
—Espós, ¿que tens?
—¿No has vist...?
—¿Que?
—Ara, que lo astro del jorn ve á il-luminar la terra, va á apagarse lo estel de ma vida. ¿No distingeixes aquí prop una ombra blanca? !Es la mortl !Oh esposa, estrenyme fort ab tos brassos, que nostras vidas se confongan en una, y vinga lo cop fatal; la teva ánima pura com los ángels puje ab la meya al cel!

-------------------------

—Fill meu. Fill meu, despértat. Alsat, fill meu, que lo sol ja es alt.

La pobre vella entrá á la cambra de son fill, y al entrarhi llansá un fort ¡ay! eixit del fons de l'ánima. Son espós y sas tres fillas hi corregueren y la trobaren en terra desmayada ab lo rostre blanch com sos cabells. Lo jove dormia en son llit miserable, ab los brassos apretats contra son pit, sos cabells crespats estavan en hermós desordre, en sos llavis s'hi dibuixava la felicitat; mes sa cara era molt groga, y estava fret com lo gel.

Qui en la terra cerca amor y no'n troba, ditxós si'n somnia.
!Qui sols es felis quan dorm, ni may que 's desperte!



Llistat de publicacions on ha aparegut:

• Lo Gay Saber, publicat l'1 de desembre 1868
• Brosta, recull de narracions publicat el 1878