Petons

Ab sa alenada cálida
abrassa'l sol la terra,
la besa en la nit ténebre
la lluna esgroguehida,
tambè l'humida atmósfera
en boyra ó pluja hi cau.
Tranquila ó terrorífica,
la mar besa la platja,
la nuvolada áerea
y'ls astres l'espay besan
y'l vent infla blanquíssima
la vela de la nau.

Del ayre al bes, fecúndanse
las plantas y los arbres,
tambè las flors balsámicas
se besan l'una á l'altre
y'l papallò volántsenhi
ne beu dolça liquor.
Tant lo moixò com l'áliga
besan á sa parella,
y als peixs dins l'ayga líquida
lo mateix bès ajunta.
Oh bès! expressió mágica
de tot lo qu'es amor!

Guspira de la llántia
bella, inmortal, inmensa
qu'exten sas flamas igneas
per tots los mors y'ls essers,
consolaciò benéfica
d'aquesta vida brea.
De la ventura célica
ets en la terra imatge,
alé de la trista ánima
que á la mortal criatura
li fa recorre l'órbita
que va traspassarli Dèu.

Ests tu l'acciò simbólica
de tots los grans afectes:
de l'amistat carríssima,
de paternal tendresa
de la passiò dels cónjugues,
de gratitut filial,
com de piadosa llástima
ingénua simpatia
ó fe devota, mística.

Lo bes es la cadena
que ab Dèu uneix magnética
nostr'esser terrenal.

Mon pobre cor idólatra
del bè y de la bellesa,
besa ab passiò tendrissima,
formas, colors y aromas,
y recordansas íntimas
fins glorias del passat.
Quan las passions malévolas,
que hi ha en la terra oblido,
sento com dolça música
que de mon ser s'ampara,
y abrasso ab fe magnánima
lo mòn l'humanitat.

La soletat ferèstega
es ma millor companya,
jo visch en la nit ténebre
millor que al clar del dia,
que abrasso en l'hora sópita
mon vaporòs ideal.
¡Aixís quan vinga l'última
hora de ma existencia,
besant familia y patria
poguès l'ánima mia
besar tambè las áureas
regions de lo inmortal!


Llistat de publicacions on ha aparegut:
Llistat de premis:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada