Los trenta

Los fills de Catalunya,
no admeten jou estrany,
perço á ne'l rey de França
no l'obeheixen pas.

Vol lo francés que'l juren,
fa por, va amanyagant;
mes tots que "no" responen,
si no es algun cobart.
Quan va toca á en Gotti,
diguè resolt: "Ja may!"
Y dins son cor, la guerra
sens treva'ls va jurar.
Rataplam,
plam,
plam.

Trent homes ab cautela
eixiren dels portals.
Quant tots aplegats foren,
en Gotti així'ls parlá:
–Minyons, guerra als francesos
sens treva ni pietat:
qui's lliure de las balas,
repós no tinga may.–
No feya pas un'hora,
fusells veyan brillar.
–Ells sòn! Mori la França!
A n'ells! á foch y á sanch!–
Rataplam,
plam,
plam.

¡Dèu meu, quina victoria
lo sol ponent guaytá!
Una galant estesa
hi haguè per aquells camps.
–S'es feta bona tasca,
minyons. ¿Qué vos n'apar?
Si aquesta es la primera,
¿las altras que serán?
No'ls dem repós un'hora,
ni'n volguem naltres may;
qui mori per la pátria,
millor repós tindrá.–
Rataplam,
plam,
plam.

Ben cert, de nit ni dia
no descansavam pas:
pèls vòlts de Barcelona
estavam al aguayt,
y quan los encontravam,
foch era'l Dèu vos guart;
si'l nostre plom n'ajeya,
encara mes l'esglay.
Al peu dels murs, un dia
gosarem empaytarls,
y, com aucells, cap dintre
fugiren, los cobarts.
Rataplam,
plam,
plam.

Prop d'hont lo Besós corra,
Santa Coloma hi ha.
Nosaltres eram trenta,
ells eran cent y tants.
Com llops nos hi tirarem...
¡Quin foch mes infernal!
Dels sèus mòlts ne caygueren,
dels nostres també uns quants.
A parlament ja'ns cridan,
dient si'ns entregám.
–Ab pactes–diu en Gotti;
pero sens pactes, may.–
Rataplam,
plam,
plam.

Aixís fou com restarem
vensuts, mes no afrontats,
donchs jeyan allá á terra
alguns valents companys.

Marxém, van los francesos
seguintnos al detrás,
entrém á Barcelona
ab l'arma á coll, formats.
Desenveynat portava
son sabre'l capitá,
batent marxa espanyola,
lo timbaler davant.
Rataplam,
plam,
plam.

Nos varen dur á França,
per fí vinguè la pau;
mes de miseria en Gotti
morí, si no de fam.
D'aquells valents que'us parlo,
un so! ne resta ja
que ha tret la cansoneta
que haveu sentit cantar.
Vell, sens alberch y pobre,
pèl mòn va ab son timbal...
Rataplam.
¡Per Dèu, feu-li un'almoyna!
donauli un tros de pá!
Rataplam...
Plam...
Plam...


Llistat de publicacions on ha aparegut:

• Euras, recull de poesies publicat l'any 1882
• La publicidad, publicat el 19 d'abril de 1883