Amors que llevan la vida

(Balada)

!Pau á qui'l mata l'amor!
Silvi Thos.

En l'esglesia de la vila
la campana toca á morts,
toca per una doncella.
¡Pobreta! Dèu la perdò!
¡Que devia ser hermosa,
pus no la enlletgí la mort!
Ara ficada en la caixa,
coronadeta de flors,
sis companyonas la duhen,
la duhen plorant á dol.
Si voleu saber mes d'ella,
escoltau als seguidors,
pus á una jove que'ls pregunta
li fan esta relació:
–Feya temps qu'era promesa
ab un fadrí molt ayrós,
mes un dia á nell digueren:
«ets soldat» ¡Malvada sort!
Ella s'es mort de anyoransa...
¡Pobreta!  Dèu la perdò!–
Lo jove's mira'l cadavre,
arrenca un ¡Jay! dolorós,
y cau en la dura terra,
¡Infelis! Dèu lo perdò!
Hi ha en lo fossar, sota un sálzer,
duas créus fetas de tronchs,
al péu d'ellas una llosa,
al sèu voltant creixen flors;
al dessobre de la pedra
varen grabar uns quants mots.
Si voléu saber que dihuen,
anéu en temps borrascòs
al fossar, paréu l'orella,
y ohiréu que ab sos udols
diu lo vent passant pel arbre:
«¡Pau á qui'l mata l'amor!»



Llistat de publicacions on ha aparegut:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada