Lo cel tot una estrella,
tot ho banya de llum la lluna en ple;
miro d'açi y d'allá, paro l'orella...
¿Perque tampoch, fent esta nit tan bella,
lo meu amor no ve?
Fa prop d'una mesada
que no'l veig ni s'aixuga lo meu plor;
la mare va dient que'm torno orada;
jo estich malalta, estich desconhortada,
m'esta matant l'amor.
¡No's veu! L'hora es calmosa,
tan sols lo grill ne canta ab fran dellit;
obro y surto al carrer ben cautelosa.
Potser lo trobarè, potser reposa...
Jo'm moro de neguit!
La vila sembla morta.
Tocan las dotze, mitja nit en punt.
L'anyorament á casa d'ell me pórta,
escoltarè..., Mes ay! s'obra la porta;
m'en pujo escala amunt.
Aqui es la cambra seva,
¿Com es que dorm voltat de llums son llit?
No m'ha sentit encar, perço no's lleva.
Aixècat, amor meu, que vull ser teva,
aixècat totseguit.
Encara no's desperta,
per mes que' bese y li descloga l'ull.
Si vens ab mi, la nostra gloria es certa;
cuyta, vina, la porta ja es oberta.
Deixarte aqui no vull.
Lo portarè en mos brassos,
lo seu cap en ma espatlla descansat.
Quan se desperte'ns lligarán nous llassos...
(Poch á poquet, no senten los meus passos.)
¡Qu'ets bell, mon estimat!
Ja havem eixit de fora,
¿Qui sap si per robarte'ns seguiran?
Jo sè una fresca aubaga, que á la vora
tè una font ramorosa qu'enamora;
allí no'ns trobarán.
¡Mes ay! la forsa'm falla,
ja casi no puch mes ¡trista de mi!
Pero ¿quina ramor s'acosta? Calla...
¡Corps que venen del lloch de la batalla!
¡Fugiu! fugiu d'aquí!
En esta fondalada,
dintre d'aquest bim negre y pregon,
potser trobe la pau tant desitjada...
Donchs daltabaix, y ab tu estarè abrassada
fins á la fí del mòn.
Llistat de publicacions on ha aparegut:
- Calendari catalá del any 1875
- Eco de Euterpe publicat el 29 de març de 1880
- Euras, recull de poesies publicat l'any 1882
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada