Lo mal de l'amor

A MON CAR AMICH EN PERE SERRAMITJANA.
(primera menciò honorífica del premi de la flor natural en los Jochs Florals d'enguany.)

—¿Hont hi ha, nineta,—digam per favor,
de l'herba que cura—del mal de l'amor?
—No conech tal herba—ni lo mal tampoch,
ab assó, lo jove,—no puch dirvósho.
—!Ay! si no sabs dirmho—sò perdut del tot,
que tinch de morirme—de ben mala mort!
—Donchs correrè al poble,—cridarè al doctor
y al senyor vicari—que vingan tots dos,
que remeys l'un dòna,—l'altre confessió.
—Gran mercé, donzella,—Dèu t'ho pague tot;
mes, per si quan tornas—ja'm trobesses mort,
deixa qu'en ta cara—fassa jo un patò.
—Fugiu en mal' hora—serpent temptador.
—Digam, ¿per ventura—es cap mal assó?
¿No has vist com se besan—los aucells del bosch
y la papallona—com besa las flors?
—Prou que'ls he vist, massa,—cada jorn molts cops.
—Dons si saps que's besan,—¿perque tu no 'u vols?
—Perque'l bes dels homes—diu qu' es verinòs..
—Y ¿quin mal pot ferte—lo bes d'un que's mor?
¡Ay! si no puch fértel,—tinch de morir foll!...
¿Es de mel ta boca,—que dolsa la trob'?
Vina, no te'n vajas,—ja'm sento millor...
Vina, vina, acóstat,—que ara ja estich bò.
—¡M'havéu enganyada,—m'heu robat lo goig,
Per mar y per terra—tinguéu mala sórt!
—No plores, hermosa,—no plores perço,
la festa del poble—ja tenim á prop...
y... anant á l'esglesia—s'aparia tot,
que allí remey donan—pèl mal de l'amor.

Abril de 1868.



Llistat de publicacions on ha aparegut:

• Lo Gay Saber, publicat el 15 de maig 1868