Amor folla

(POESIA QUE VA CONCORRE AL CERTÁMEN DELS JOCHS FLORALS DE 1882)

Vaig naixe per estimarte
y morir pèl amor teu;
aixís que cada jorn que passa
veig que mon fat se cumpleix.
Es pera mi l'existencia
un somni pesat, etern:
de nits, no dormir ni un'hora;
de dias somniar despert;
y consagrarte ma vida
mon cor y mon pensament
y viure sens esperansa
cremant entre mig del gel.
¿Encar no es prou mon martiri?
lo meu dolor no es prou greu,
que vols privarme de veuret
sepultante en un convent?
Des de qu'he sabut la nova,
esta qu'bull mon cervell.
¡Ay de tu! No vullas ferho,
que no n'haurás goig cumplert.
Sè que's troba en mig d'un'illa
lo teu cobejat alberch...
¡No hi vajas, per Dèu, no hi vajas,
ó sino'ns hi trobarém!
¡Oh dóna! fes que no'm cegue,
mira que encar no'm coneixs;
de mi no'n fassas un tigre,
tal com n'has fet un anyell.
Puig sò capas d'embarcarme,
si tira avant tont intent,
ab una vintena d'homes
desanimats y ferrenys
que tingan tots cor de fera,
cor tan malvat com lo meu
d'ensá que tu, en lloch de baumes,
te complaus tinranthi fel.
Bandera vermella y negra
al cim del pal posarè
de la nau estreta y llarga
que correrá mes que'l vent
d'aci y d'allá donant cassa
á tota lley de vaixell,
sia ó no de estranya terra,
sia mercant ó de rey.
Ferint, ferint sens cap llástima,
tot lo millor robarém;
desprès, fustam y cadavres
iran al fons del avench.
Quan ja la nau de riquesas
será carregada á seny,
soberch ab ma gen dampnada
á la teva illa vindrè.
Trucarè a la teva porta,
lo cor bategant de pler;
ningú sortira á respóndrem;
trucarè tres cops, no mes.
A la tercera vegada,
las destrals empunyarém,
y aquella santa clausura
será passada á saqueig;
y tu serás meva, meva,
si un llamp del Cel no'm parteix.
Cap monja restará ab vida;
veurás lo casal encés;
jo donarè mas riquesas
perque se'n vajan los meus;
y restarém, vida mia,
tots sols en aquell desert.
De las runas de la esglesia
senzilla hermita'n farè
y't posarè á la capella
sota l'imatge de Dèu.
Portarè un hábit de llana,
may mes calsarè mos peus,
deixarè creixe ma barba
y aixís mateix mos cabells;
y purgarè ab aspra vida
tants crims com haurè comés,
tenint per consol servirte
y véuret sempre á prop meu.

¡Ay Dèu meu! Mon cap se'n vola
lo meu pit sembla un infern!
Per mòlt que tu m'avorrescas,
no te'n vajas, jo t'ho prech.
Sè que no pots esser meva;
y si un jorn casada't veig,
lo torment de gelosia
dins mon cor ofegarè.
De lluny seguirè tos passos
y no't dirè may mes res;
tot sol sentirè tas penas,
m'alegrarán los goigs teus:
y, d'amagat algun dia
podrè besá á  tos fillets.
Deixam que veja ta cara,
deixam qu'escolte ta veu;
no'm vullas fer perdre l'ánima
ja que lo cor m'has malmés.
Considera que l'vida
me pesa com gros flagell
y que sino me la arrenco
es pera véuret al Cel!



Llistat de publicacions on ha aparegut:

• Euras, recull de poesies publicat l'any 1882