Guttemberg

Era una nit estranya mig feresta:
s'ohia'l so que pórta la tempesta
llampechs brillavan hudolava'l vent;
mes si'l mòn de tenebras se vestia,
al punt lo firmament d'estels s'omplia.
Llum y fosca's trobavan combatent.

D'un monestir que abandonat estava,
dintre una cel-la Guttemberg posava
y feya vetlla aquella nit d'hivern.
Sobre son cap, al centre de la volta,
ostentava la clau, bella y resolta,
la figura imposant del Pare Etern.

Als costats, de la volta á l'arrancada
hont comensava la graciosa arcada,
l'esmaginayre havia travallat
aquí un ángel de llarga cabellera,
allá un ser (meytat home, meytat fera)
com si en flamas siguès embolcallat.

A la feble claror d'un llum se veya
com Guttemberg, constant en sa tareya,
gravava lletras ab febròs neguit.
Seguí, al veure la feyna ja acabada,
ab la testa pensívola acotada,
y, cansat de vetllar, restá adormit.

Com si al esser la carn ben ensopida
son esprit cobrès nova y millor vida,
animarse la pedra va mirar.
Lo monstre de l'esquerra, bellugantse
y ab sa flama rohenta llumenantse,
ab fatídich accent li va parlar.

"Escolta, Guttemberg. ¿Que vols fer ara?
"¿No tè prou mals l'humanitat encara?
"Lo quin li vas á dur será'l major.
"Escòltam, y desprès rumia: pensa
"que la ruina del mòn per tu comensa;
"ta fatlera abandona si tens cor."

"La dolenta llavor, que ara es colgada,
"grillará, y entre'ls homes escampada,
"la veurás dintre poch ab ton invent;
"s'extendrá com lo gram la falsa ciencia,
"mirarás desfullarse l'ignocencia,
"y sas flors morirán eternament."

"Durás las lleys del mòn á capgirarse;
"veurás los grans imperis ensorrarse...
"Ofega l'ambició qu'es ton delit,
"ó escolta á ta nissaga ja humiliada
"y dels segles vinents la veu irada
"com te cridan ab rabia: "Malehit!"

Com de mes d'una veu, pregon s'ohia
l'anatema que l'echo repetia
quan lo monstre infernal callat haguè;
mes va eixir de la dreta una llum bella,
y, portant en lo cap brillanta estrella,
l'ángel cobert de raigs apareguè.

"Pau aci baix i gloria en las alturas!
"Dèu es glorificat en sas criaturas!
"De l'ignorancia fugirá la nu,
"així'ho vol la Potença sobirana;
"per dur tal nova á la nissaga humana,
"l'elet de Dèu ¡oh Guttemberg! ets tu!."

"No deixes pas l'inspiraciò divina;
"obra á tothom eixa preciosa mina
"baume del cor y nodriment del seny:
"escampa'l llibre, y al esclau indigne
"de llivertat veurás com se fa digne;
"vers son alt fí l'humanitat empeny."

"No't desmayen travalls de tota mena,
"lo llustre de ton nom no't donga pena;
"la teu'obra no mes t'ha de fer gran.
"Ta anomenada passará á l'historia,
"lo teu esprit se'n pujará á la gloria;
"avant y fóra, Guttemberg, avant!"

La claror celestial fixa segui
y la d'infern parpellejant moria...
De sopte, Guttemberg se despertá.
Tal com era, la pedra contemplava,
tot en calma serena reposava;
mes ell, ple d'amarch dupte, sospirá.

"Oh Dèu! ¿Ab la fatlera de ma vida,
"la vostra voluntat será cumplida?
"¿Sò missatger de pau y no de dol?
"Fins de la flor lo mal ne treu matzina...
"Sempre du bè lo qui á bon fí camina!
"La conciencia m'ho diu, lo Cel ho vol!"

Sobre d'un pergamí son gravat posa,
cólla la prempsa fins que l'ha ben closa,
y, frisòs d'ánsia, cluca'ls ulls desprès.
Quant del misteri s'haguè obert la tanca...
en lo bell centre de la fulla blanca,
un "Fiat lux" s'hi destacava imprés.

La vella etat estava en l'agonia,
un'era nova y gran al mon venia;
naixia'l jorn espléndit, bell soberch;
un raig de sol per la finestra entrava,
y, com signe de gloria, 's deturava
en lo front inmortal de Guttemberg.


Llistat de publicacions on ha aparegut:

• Certamen Gerona de 1878, recopilatori del Certamen de la Asociación Literaria de Gerona publicat el 1879
• Euras, recull de poesies publicat l'any 1882

Llistat de premis:

• Tulipán de Plata, del Certamen de la Asociación Literaria de Gerona de 1878

Crítiques:

• Teléfono catalán, publicat el 6 d'abril de 1879