A Barcelona

STRAMPS.

Prop de tos murs vegí la llum primera,
encara sòn los teus carrers y plassas
de mos jochs infantívols vivent echo,
niu has sigut de mos amors de jove.
Ara de sants recorts, cel d'esperansas,
¿com no estimarte, si al qui may t'ha vista,
al bell punt que't coneix, lo cor li robas?
Jo vull viure y morir petjante, oh terra!

A voltas, fantasiant, ma pensa corra
fins al temps primitiu d'absurdas faulas:
veig tos homes mig nus, semblants á feras
que'l Fenici ab son giny astut domina;
ab sas naus de marxants segueix Cartago
amagant, la traydora, enginys de guerra,
y al seu detrás la prepotenta Roma
portant sas lleys, sas arts, sos dèus, sos vicis.

En lo circh á bassals la sanch fumeja
Dels fills de Crist que tot cantant expiran.
¡Gracias á Dèu que l'Arbre sant ja brota!
Mes ¿qui'l trone llatí tant fort sotraga?
Homes sapats que lo romá diu barbres.
Verges de cor, desconeixent mollicia,
venen á peu descals de terra llunya
á ser senyors de la del mòn senyora.

¡Ay que l'alarb los nostres camps trepitja!
Ab Ludovich los catalans l'aturan.
Lliure es la terra: ab Aragò ajuntada,
victoriòs son penò per tot passeja,
y Barcelona, la ciutat il-lustre,
guarda gelosa'ls furs de nostres avis,
fins que la má d'un déspota'ls hi roba....
¡Mal com lo mòn no va finá aquell dia!

Prou n'has passats d'afanys, Ciutat hermosa;
mes, com si'l jou dominador no sentis,
ets falaguera com un'altre'u sia.
Ja concellers tas llivertats no vetllan;
mes tu del gay saber lo penò enlayras,
y per l'art y la ciencia qu'en tu covas,
de las que tas germanas ara's diuhen,
ets la gran, la primera, la elegida.

Ab las góticas torras de los temples,
fan joch las xemeneyas de ta industria;
en lo teu port, tota bandera oneja;
fils y vias de ferre't comunican
ab pobles d'altra parla y altres usos;
fins ta muralla antiga enderrocares,
tal com aucell qu'eixir vol de la gavia,
tal com infant á qui'l bolcall fa nosa.

Ara, en lo lloch que vigilava'l guayta,
s'alsan palaus, s'extenen amplas vias.
Pels horts florits no volan papallonas,
fins del trist erm ne fuig la sargantana;
y quan ve la xamosa primavera
y arriba l'oreneta de mars llunyas,
ja no troba'l teulat hospitalari
sota del quin los seus fillets naixian.

Per tot arreu llochs de plaher, teatres
que ab son màgich poder las arts encisan,
per tot arreu musicas y gatzara,
per totas parts soroll de goig y feyna;
d'aci y d'allá'l gentiu apar que bulli;
y rodolan muniò de brillants cotxes
semblant, ab son marxar ple de desfici,
l'esprit del segle que s'afanya á viure.

Creix ¡oh Ciutat! extente per la plana;
si no'n tens prou, á las montanyas puja,
vora la mar, dins son imperi ficat;
mes per ser gran, lo teu passat esmenta.
No't tires may de la mollicia en brassos,
ni vullas pas que'l fer ergull te junyi;
recórdat sempre de la sórt que hagueren
Jerusalem, Sodoma y Babilonia.


Llistat de publicacions on ha aparegut:

• La vetllada, publicat el 6 d'agost 1881
• Euras, recull de poesies publicat l'any 1882