La papallona

Jo sò una flor ab alas,
o sò la papallona
que, quan de totas galas
la terra Dèu corona,
daurats pèl sol, bellugo
mos virolats colors.
De flors estich voltada
quan veig la llum del dia,
la flor son cálzer bada
per darme sa ambrosía,
la flor acull y encensa
mos regalats amors.

Me son amigas totas:
las que á la matinada
s'abeuran ab las gotas
de perlejant rosada,
las que tancadas viuhen
dels ayres al abrich,
la que en los estanys sura,
la trista sempreviva
la viola tendra y pura,
l'esquerpa sensitiva
y la que abrassa l'eura
del muradal antich.

Conech tant be la rosa
que ací en jardins se cria,
com la superba, hermosa
que naix á Alexandria,
lo rich clavell de Persia
ó'l lotus fill del Nil.

A mi m'es dat entendre
llur dol y llur gaubansa,
sas glorias d'amor tendre,
lo fel de sa anyoransa;
y sé de totas ellas
historias mes de mil.

Sé que á la Verge Eularia
y á na Isabel d'Hungría,
l'almoyna, ab la pregaria,
en flors se'ls convertia;
conech flor que no grana
perque trahí al bon Dèu;
y sé que, ab pena vera,
mentre lo Just finava,
la santa passionera,
que amargament plorava,
vestí ab sas flors y fullas
la redemptora Creu.

De flors una cadena
du l'home en son romiatge:
per qualque goig ó pena
en flors troba la imatge,
puig ellas son del home
lo símbol mes perfet.
Com ell, rihuen, sospiran,
reposan ó bé's mouhen,
com ell viuhen y expiran;
las flors un món enclouhen.
D'est mòn de la poesía,
jo'n só l'esprit follet.

Volant, volant pel ayre,
contemplo ab vera joya
que, rica en dolça flayre,
una pomposa toya,
al só de cants y d'arpas,
com per  encís, se fa.
Es tota de ginesta,
de roigs clavells viada.
Un cop estiga llesta,
de llor será voltada;
y may obra tan rica
marcirs ningú veurá.

Per gran rata-penada
que, ab l'ala sempre extesa
y atenta la mirada,
vigilará ab feresa,
de nits y al clar del dia
será guardat mon bé.
Y est nou jardí de Creta
que'l cor tant m'enamora,
jo, pobre insecte poeta
recorreré á tot'hora,
y, entre sas flors, besantlas,
d'amor me moriré.

Jo só una flor ab alas,
jo só la papallona
que, quan de totas galas
la terra Déu corona,
daurats pel sol, bellugo
mos virolats colors.

De flors estich voltada
quan veig la llum del dia,
la flor son cálzer bada
per darme sa ambrosía...
Jo só una flor que vola,
jo canto mos amors.


Llistat de publicacions on ha aparegut:

• Publicació del Certamen Literari de la Joventut Católica 1881
• Euras, recull de poesies publicat l'any 1882

Llistat de premis:

• 2n accèssit, al Certamen Literari de la Joventut Católica 1881