Testament

(Stramps.)

En nom de Den Omnipotent

vull comensar mon parlament;

qui apendrer vol mon nodriment,

aquest seguesca,

(FRA. ANSELM TURMEDA.)

En nom de Dèu qui va fer Cel y terra
y de santa María, verge, Mare
d'Aquell qu'en creu volgué morir per rémbrens,
hanch que jove, sá y fort encara'm trobo,
penso que'l fruyt á voltas no madura
perque un raig d'huracá del arbre'1 tomba,
y, ans que la mort ne cloga mas parpellas,
ara ab seny clar mon testament comenso.

¡Oh mos cars fills! oh dolça esposa mia
y '1s que vindreu de ma nissaga total
los bens que 'us deix sòn pobretat honesta,
la mes gran heretat, un nom sens taca;
mes home sò, comesas he grans culpas,
y, quan la terra de mon cos s'ampare,
á la Eterna Bondat per mi pregueuli,
l'oraciò fa brollar misericordia.

No oblideu may los manaments que 'us deixo:
Alabeu sempre á Dèu que 'us doná l'esser,
no embrute vostres llabis cap blasfemia,
aymeu la feyna com á cosa santa
que dòna pa y del negre crim allunya,
ampareu al pobret, al orfe, al feble,
sens mirar si nasquè en estranya terra,
pus tots davant de Dèu sòn germans nostres.

Sempre siau reverents ab la vellesa,
pus la virtut y 'ls cabells blanchs son cosas
á las que hom may trencar déu lo respecte.
No sia vostre cor niu de rancunia:
si algú vos fa algun mal, en be torneuli,
y no oblideu que qui en açó s'abaixa
es mes gran que'1 qui ofen ó se revenja;
contempleu á Jesus en lo Calvari.

No'ns taque'1 pecat llort de 1'impuresa,
que rosega lo cor y l'esprit mata;
na siau envejosos dels bens d'altre;
tingau planyerisa de tothom qui pene;
la ventura no 'us crie superbiosos;
en tota malhaurança resigneuvos
pensant que cada pena d'esta vida
en l'altra 's tornará un bell raig de gloria.

Feu lo possible pera fervos savis:
si tasteu de la sciencia los fruyts dolços,
sabreu aquí en lo mòn perque hi vinguereu,
lo que hi obraren géneras passadas,
seguireu l'admirable curs dels astres,
fins veureu las entranyas de la terra.
Qui no conrea '1 seny que Den li cblma,
malagrahit, mereix que Déu li lleve.

Fugiu ben lluny de las civils discordias;
mes, si un jorn tota en pes la terra s'alça
contra d'estranya gent que la domine,
penseu que al pa y al vi que vos mantenen
los nodriren despullas de grans homes,
y aço coratge 'us donga per combatre.
Pels catalans s'es feta Catalunya,
y es un tresor sagrat l'independencia.


¡Oh mos cars fills! oh dolça esposa mia,
los que ara sòu y'1s que teniu de vindre!
guardeu ben be los manaments que 'us deixo,
y estimeuvos com brancas d'un sol arbre.
Ab lo cor net podreu alçar la testa,
y, sens por ni temors que vos angoixen,
traspassareu d'aquesta vida á l'altra
com desterrat que va á sa patria dolca.

Si aixís ho feu, quan lo meu cos mort sia,
joyosa restará l'ánima meva
si assolir pot la cobejada Gloria,
y si li es permes vindrá afanyosa
á contemplar sas géneras astrugas
surant per las miserias d'esta vida
Ans que manqueu en res, Déu no ho permeta,
esborre de la terra ma nissaga.



Llistat de publicacions on ha aparegut:

• La Renaxensa, publicat el 10 de maig de 1873

Observacions:
L'any 1873 la poesia va ser recitada en una reunió de La Jove Catalunya en honor als poetes premiats als Jocs Florals.