Diumenge de Rams

Del llibre inédit Festas de ma terra,


A LA SRA. DONA MARIA AGNA FERNANDEZ DE BRIZ

Dematí'ls infants se llevan,
y en bona fe, sembla estrany
quan tots los altres diumenges
sempre'ls sembla qu'es abiat,
y las mares s'escarrassa:
"Vaja, fill, llèvat, qu'es tart.
¿Que no tens d'anar á missa?
y avans, no tens d'esmorzar?
No t'has de rentar la cara?"
Y ab altras rahons semblants,
ben sovint tocan vuyt horas
sens qu'ells pensen aixecars.
Y avuy tant que matinejan!
En bona fe, sembla estrany.
No'u estranyéu gens ni mica
qu'es lo diumenge de rams.
¿No vos ho diu la gatzara
que va movent pèl vehinat
los noys mes grandets que corran
llorers y palmons brandant?
A la plassa de l'esglesia
dos se n'han esvalotat:
ab los rams fan la batussa...
Sens fullas los deixarán!
 –Vaja, noys, fóra barallas;
que tingueu la festa en pau.
¿No vos ne donéu vergonya?
–Es qu'ell...
–No veus qu'ets mes gran?
A rahons d'aquesta mena,
cap d'ells gosa replicar;
aixís es que deixan motxos
sembrats de fullas lo camp.
De palma, llor y olivera
portant un feix sota'l bras
ab devociò algunas dónas
cap á benehir se'n van.
Mòlts pares y mares duhen
noys y noyas per la má
y ab l'altra que'ls resta lliure
la palma aguantan per dalt.
Una'n passa de mòlt grossa
que á la gent los fa esclamar:
–"¡Quina palma!"
–Que m'agrada!"
–"Ay qu'es bonica!."–Gran mal!
Si l'han guarnida las monjas...
Que'u fan mòlt bè tothom sap.
La que du aquella noyeta
que tindrá quatre ó cinch anys,
alló, alló es cosa de mérit:
ja vos la podeu mirar,
en cap mes veureu que hi haja
tant de gust y de travall:
oh! l'ha feta una senyora
que hi tè mòlta habilitat (1)
Tothom s'emboca á l'esglesia,
tots voleu entrar plegats;
apar lo brugit que mouhen
lo de las onas del mar.
Ple com un ou es á dintre,
que ja ningú mes hi cap;
pero lo que'm maravella
es qu'encara algú hi va entrant.
!Oh quina grogor de palmas!
oh quina verdor de rams
que hi ha pera fer memoria
d'aquella entrada triomfal
que Jesucrist Senyor nostre
feu en la santa ciutat!
Mentre'ls infants cantant "¡juli!"
lo temple fan ressonar,
un de petit ne camina
per las llosas boy descals.
Tristament mira las palmas...
Pobre nin! ara fa un any
que una tambè n'hi compraren;
mes sense pare ha quedat,
y sa mare sola y pobre
en lo llit malalta jau.
Pobre infantó! que li deyan:
"L'any vinent, que seras gran,
te comprarè, en lloch de palma,
un palmò gros ó bè un ram."
Y avans d'arribar est dia
lo dels reys se presentá:
¡ni un esclopet li portaren...!
No li havia succehit may.
L'haguessen vist com plorava!
¿Y no havia de plorar?
Oy tot justament llavoras
qu'ell feya tanta bondat!
La seva mare li deya:
"Calla, fill meu, que pèls Rams
veurás, veurás com la mare..."
Aixís lo va consolar.
Pero avuy, que n'es lo dia,
lo promés no li ve pas;
y perço com beneheixen
contempla desesperat.
A una cadira qu'es sola
s'enfila de peus á dalt.
Al davant d'ell hi ha una palma
que casi l'está tocant:
si n'es de ben guarnideta!
de cosas dolças, si n'hi han
que al pobre nin de cobdicia
los ulls fan espurnejar!
Y no es estrany que ahí vespre
aná al llit sense sopar
y ben dejú's troba encara
donch ni un mos de pa ha trobat.
La palma lo cor li roba,
estira vers ella'l cap,
y un bocí de confitura
mossega fugint d'allá.
En lloch segur vol menjarsel;
mes ay! está sanglotant...
¡Pobre ángel de Déu! que miro?
Esclata en un plor amarch,


¡Ay trista de la criatura
que sense pare ha quedat
y la pobre de sa mare
en lo llit malalta jau!
Malhaurada! la miseria
á sas portas trucará:
per lo fret, no tindra roba;
l'atormentará la fam;
vindra'l jorn en que'ls Reys pasan,
pero res li portarán;
y ab lo cor ben ple d'enveja
als altres menuts veurá
com al temple van joyosos
en sent diumenge de Rams!


(1) L'autor volguè referirse en ests versos á la mateixa senyora á qui va dedicada la composiciò. Llavors encara, quan ell escrivia aixó, de tant en quant la palma d'ella prenia las formas mes artisadas essent l'admiraciò fins dels mateixos que's dedicavan ab mes éxit á travalls consemblants. 
D'esta materia ne feu una copa que va ser adjudicada com á premi en los Jochs florals de Barcelona, circunstancia que pot donar una idea del mérit qu'enclohia'l travall; per altra part, sabem tambè que un estranger mòlt distingit, li havia solicitat ab mòlts prechs alguna de sas obras de palma pera oferirla á un important personatge de son pais. Essent ja per desgracia fóra del nombre dels vius la bondadosa é inteligent senyora, podem avuy sens temor d'ofendre sa modestia dedicarli esta senzilla recordansa.



Llistat de publicacions on ha aparegut:

• Lo Gay Saber, publicat el 15 de març 1869
• Euras, recull de poesies publicat l'any 1882