I.
Quan la fosca lo mon volta,
hont floreixen los violers,
entre mig de la ridolta
y'ls punxosos esbarzers,
una font de melodia
fas brollar, oh rossinyol;
casi may es d'alegria,
casi sempre fa condol.
Un dolç pler de mi s'ampara
quan t'escolto, y mut estich.
Sols aixis, que ton cant para,
lo meu cant ens–jo, y dich:
"Rich, rich, rich,
rich, rich, rich."
II.
¿Perque aixís has de queixarte?
Tu tens alas per volar;
jo, ben lluny sò d'igualarte,
puig m'es dat no mes saltar.
La musica en tu hi es tota,
de verdor tens un palau:
jo no sè mes que una nota,
y es ma casa un petit cau.
Mon parlar no't fassa agravi,
oh rossinyolet amich:
jo sò un ignorant, tu un savi;
jo sò pobre y tu ben rich.
Rich, rich, rich,
rich, rich, rich.
III.
¡Oh! ja'u sè perque sospiras;
en est viure terrenal
tu't llangueixes, perque oviras
las regions del ideal.
Ab la meva petitesa
y ab mon cant gens expressiu,
dins mon esser la tendresa
y'ls dolors tambè hi fan niu.
Mes ton cant es la figura
del amor en greu fadich;
jo no tinch semblant ventura,
ningú sap si ploro ó rich.
Rich, rich, rich,
rich, rich, rich.
IV.
Aucell mágich de l'aubaga,
no t'entretengues al dolor,
viu y canta que afalaga
ton accent ficantse al cor.
Ab ton cant, al mòn convida
las grans penas á endolçir;
encisém la trista vida
tot cantant fins a morir.
Ves mostrant sempre tas galas
de ton niu al dolç abrich;
jo farè tambè ab mas alas,
anyorant ton cant bonich:
"Rich, rich, rich,
rich, rich, rich."
Quan la fosca lo mon volta,
hont floreixen los violers,
entre mig de la ridolta
y'ls punxosos esbarzers,
una font de melodia
fas brollar, oh rossinyol;
casi may es d'alegria,
casi sempre fa condol.
Un dolç pler de mi s'ampara
quan t'escolto, y mut estich.
Sols aixis, que ton cant para,
lo meu cant ens–jo, y dich:
"Rich, rich, rich,
rich, rich, rich."
II.
¿Perque aixís has de queixarte?
Tu tens alas per volar;
jo, ben lluny sò d'igualarte,
puig m'es dat no mes saltar.
La musica en tu hi es tota,
de verdor tens un palau:
jo no sè mes que una nota,
y es ma casa un petit cau.
Mon parlar no't fassa agravi,
oh rossinyolet amich:
jo sò un ignorant, tu un savi;
jo sò pobre y tu ben rich.
Rich, rich, rich,
rich, rich, rich.
III.
¡Oh! ja'u sè perque sospiras;
en est viure terrenal
tu't llangueixes, perque oviras
las regions del ideal.
Ab la meva petitesa
y ab mon cant gens expressiu,
dins mon esser la tendresa
y'ls dolors tambè hi fan niu.
Mes ton cant es la figura
del amor en greu fadich;
jo no tinch semblant ventura,
ningú sap si ploro ó rich.
Rich, rich, rich,
rich, rich, rich.
IV.
Aucell mágich de l'aubaga,
no t'entretengues al dolor,
viu y canta que afalaga
ton accent ficantse al cor.
Ab ton cant, al mòn convida
las grans penas á endolçir;
encisém la trista vida
tot cantant fins a morir.
Ves mostrant sempre tas galas
de ton niu al dolç abrich;
jo farè tambè ab mas alas,
anyorant ton cant bonich:
"Rich, rich, rich,
rich, rich, rich."
Llistat de publicacions on ha aparegut:
- Calendari Català del any 1882
- Euras, recull de poesies publicat l'any 1882
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada