Lo grill al rossinyol

A LA LLOREJADA POETISA SENYORETA DONA AGNA DE VALLDAURA

I.
Quan la fosca lo mon volta,
hont floreixen los violers,
entre mig de la ridolta
y'ls punxosos esbarzers,
una font de melodia
fas brollar, oh rossinyol;
casi may es d'alegria,
casi sempre fa condol.

Un dolç pler de mi s'ampara
quan t'escolto, y mut estich.
Sols aixis, que ton cant para,
lo meu cant ens–jo, y dich:
"Rich, rich, rich,
rich, rich, rich."

II.
¿Perque aixís has de queixarte?
Tu tens alas per volar;
jo, ben lluny sò d'igualarte,
puig m'es dat no mes saltar.

La musica en tu hi es tota,
de verdor tens un palau:
jo no sè mes que una nota,
y es ma casa un petit cau.

Mon parlar no't fassa agravi,
oh rossinyolet amich:
jo sò un ignorant, tu un savi;
jo sò pobre y tu ben rich.
Rich, rich, rich,
rich, rich, rich.

III.
¡Oh! ja'u sè perque sospiras;
en est viure terrenal
tu't llangueixes, perque oviras
las regions del ideal.

Ab la meva petitesa
y ab mon cant gens expressiu,
dins mon esser la tendresa
y'ls dolors tambè hi fan niu.

Mes ton cant es la figura
del amor en greu fadich;
jo no tinch semblant ventura,
ningú sap si ploro ó rich.
Rich, rich, rich,
rich, rich, rich.

IV.
Aucell mágich de l'aubaga,
no t'entretengues al dolor,
viu y canta que afalaga
ton accent ficantse al cor.

Ab ton cant, al mòn convida
las grans penas á endolçir;
encisém la trista vida
tot cantant fins a morir.

Ves mostrant sempre tas galas
de ton niu al dolç abrich;
jo farè tambè ab mas alas,
anyorant ton cant bonich:
"Rich, rich, rich,
rich, rich, rich."




Llistat de publicacions on ha aparegut:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada