Poesía original
Vera imatge del ver poeta,
tots los vespres, mon grill bufò,
nos cantavas ta cansoneta
entre las flors d'aquest balcò.
Tu, per parlar volias l'hora
en que l'hom calla y Dèu ha lluhit
puig tota veu dolça millora,
quan un l'escolta al ser de nit.
Jo empresoní ta fantasía
dintre una gàbia, 'ls camps deixant;
te va restar la poesía:
ta benaurança era ton cant.
Un jorn tas alas se trencaren,
tas alas hont ta veu brunzí;
guspirejant espetegaren
los teus goigs purs y vius d'ahí.
Quan res tè á fer de la tasca eixa,
vençut, lo poeta, de la sort,
per l'infinit la terra deixa!
—¡Mon pobre grill, het aquí mort!
Llistat de publicacions on ha aparegut:
- Lo Gay Saber, publicat l'1 d'abril de 1880
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada