Á Irlanda

¡Cóm, Irlanda, 't despullaren
tos botxins desanimats!
Llivertat y pá't robaren,
fins la fe de tos passats.

Jo, per tú y la patria mia
de bon cor á Déu pregui
y ab goig miro com ve'1 dia,
de que't pugas ben gaudí.

So cristiá y no tinch enveja,
Aixís vulla prompte'1 Cel
que d'un cop desfeta's veja
la obra inicua de Cromwell (I).

Y que ab llivertat sencera
pugas viure honrada y gran,
y que creixcas falaguera,
redossante 1'Arbre Sant.

Quan arribe la hora aquesta,
catalans no renegats
celebrant pomposa festa,
cridarém entussiasmats:

"¡Oh nacions esclavisadas
com ho fou la bella Erin, (II)
siáu per sempre delliuradas
de la rassa de Caín!"

Barcena. Abril, 1887.

(I) Cromwell, l'ambiciós republicá ussurpadur y butxí de Carlos I, passá la Irlanda á foch y sanch y arrebassá á sos llegítims possessors las quatre cinquenas parts del territori, entregantlas als soldats que duya.
(II) Erin. Nom que'ls irlandesos donan á sa nació y que vol dir illa verda. Los antichs romans 1'anomenavan Hibernia.


Llistat de publicacions on ha aparegut:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada