assentat al damunt de ferma roca,
desafiant los vents y las centurias,
s'aixeca de mos avis lo casal.
Terras de vinya y horta'n són vehinas,
no hi mancan bosch ab roures, pins y alsinas
hont, per viaranys guarnits de boix y estepas,
va un gay remat que aumenta lo cabal.
La casa, de gran nom en la encontrada,
avuy día ja es tota clivellada:
s'ha vist forsas vegadas combatuda
per la irada ambició del extranger.
Mes ella, que percó s'aguanta ferma,
lo coratge deis fills talment aferma,
y apar que simbolise tant d'heroisme,
creixenthi á l'ombra, un ufanós llorer.
¡Arbre flayrós, sagrat esment de gloria,
si'm poguesses contar la teva historia!
Ben segur que mos avis te plantaren
al temps que la masía s'hi bastí;
y't recordas ben be de quan en guerra
á un rey Felip llansaren de la térra,
y de quan lo d'Anjou, de vil memoria,
las nostras llivertats de mort ferí.
Si poguesses parlar, be'm contarías
lo que han fet per espay de tos llarchs días
tots los que han vist açí la llum primera
y avuy dormen á baix en lo fossar.
¡Oh si aixó pogués ser; quin goig me fóra
venir á l'ombra teua embaumadora
y escoltante ab amor, en un gran llibre
los fets de ma nissaga eternisar!
Ja no hi ha esser vivent avuy que'm diga
lo que vull sebre de má gent antiga;
mes los roigs pergamins perçó escorcollo
é interrogo á la vella tradició.
Jo vindré á la masía á solasarme,
jo vindré d'aquest ayre á sadollarme,
puig sent com una veu de profecía
que'm crida, 'm tira vers l'honrat escó.
Allí sempre que hi vaig, cada vegada
que resem la oració de la vetllada,
y, ab lo cor entristit par l'anyoransa,
preguem á Déu per nostres cars difunts,
se'm presentan munió de fesomías
de vells y de jovent, gratas y pías...
Mos pares també hi son y'm beneheixen!
Tots mos passats allí contemplo junts.
Y'm sembla que ho sé tot, que res ignoro,
y que tinch los seus goigs y sos dols ploro,
que jo'ls conech a n'ells y ells me coneixen,
y, joyós, ubriacat, fora de mí,
d'amor sentó imflamarsem las entranyas.
Petjant aquells trespols de guix y canyas,
no sé que ho fá, lo meu esprit s'aixeca,
tot món esser se torna gegantí.
¡Oh sí! ja he sapigut lo que volía.
Sé que, mentres no cayga la masía,
los meus filis, los meus nets, ma descendencia
tindrán un redós hont nía la virtut;
y sé també que vingan goigs ó penas,
mentres regue ma sanch humanas venas,
hi haurá algú per amar á Catalunya
y malehir la seva esclavitut.
Llistat de publicacions on ha aparegut:
- Revista de Gerona, publicat el mes de març de 1885
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada