vestida ricament, plena de joyas,
á la má esquerra un vel de glaça fina
y á l'altra 'l corvat çer sagnant encara,
Judit passeja la mirada heroyca
pels carrers y'ls voltants de sa Betulia.
Veu al defora los temuts assiris
fugir esporuguits, llansant blasfemias,
dels anyells de Judá que'ls exterminan;
veu per dins los carrers com formiguejan
dónas, infants y vells que ab goig aclaman
á la fembra gentil que, valerosa,
ha salvat del pillatge y l'ignominia
sas llars, sas vidas, sas preuhadas honras
y'ls altars que al bon Deu feren sos avis,
Guaytant cap al portal, veu com las mares
á pes de brassos á sos fills aixecan
perque vejan la testa sanguinosa
clavada dalt del mur; y l'heroína
diu, mirant aquell cap, estas paraulas:
«¡Qui t'hagués vist, oh superbiosa testa.
quan lo fer llamp del extermini duyas
y, com l'ángel caygut, fenthe rebetle
á Deu, te vas girar contra son poble!
¿Qui eras tú, miserable, per abátrel?
Pensavas que ab la set podias véncel,
oblidant que, per Deu, un jorn la vara
de Moïsés ferí la roca dura
y d'entre mig brollá l'ayga frescosa.
¿No sabias que'l poble israelita
se va mantindre en lo desert estéril
sols del manná que Deu li devallava?
Y aquest Deu es aquell que la superbia
del crudel Faraó volgué coufondre,
sepultant en lo fons d'iradas onas
sos carros, sos enginys y sos exércits.»
«A tú, fort entre'ls forts, te volgué abatre,
y coratge doná á la trista viuda
perque, llevantse son aymat cilici
y vestintse las galas ja oblidadas,
falaguera vingués á ta presencia.
Y de cop los meus ulls van encisarte,
y restares catiu de ma hermosura
com fermat als lligams de mas sandalias...»
«¡Oh plorat Manassés! no't fiu agravi,
que'ls trists plers d'aquest mon tots los rebuja
ta estimada Judit. Mon Deu, mon poble
y tas despullas nobles y preciosas
son, pera mi,'ls tresors de més estima;
perço'l cor del infael jo vaig encendre,
y, veyentlo adormit en la ubriaquesa,
vaig tallar lo seu cap que guarda encara
la brutal expressió de sa luxuria.»
«¡Qui pogués, oh cap mort, ferte reviure
per un moment! Lo teu poder veurias
dispers, mig destrossat, y, ab los teus mobles
y tresors y vestits, com se passeja
l'exércit victoriós dins de Betulia...
Nabucodonossor fer deu volguéres
y'l Deu únich y ver te'n dona'l cástich!»
«Donzellas d'Israel, polseu las citras,
veniu ab mi portant rams d'olivera,
y ab cántichs del Senyor en alabansa
est vel y est' arma penjaré en son temple,
qu' Ell sol es fort, omnipotent y savi,
Ell sol etern pels segles de los segles!»
27 Octubre de 1877.
Llistat de publicacions on ha aparegut:
- Lo Gay Saber, publicat el 15 de novembre de 1879
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada