Si'n fa de temps, Margarida!
Ara sembla un pom de flors
lo voltant de la masía.
L'ordi ja crida la fals,
lo blat cop de traure espigas,
l'hort de casa es un jardí,
plena de pámpols la vinya.
Las rosas y'ls llassamins
han treta hermosa florida;
y en la brosta del torrent,
los rossinyols cóm refilan!
Digas que't deixen venir
algun diumenge al mitj dia.
Mira, jugarém á fet
ab la Poneta y la Lluisa.
Quan á tu't toque amagar,
m'agafarás desseguida;
dexat agafar també
quan jo al teu darrera vinga.
Quan estem assedegats,
beurem ayga de la cinia...
En un tros frescal del hort
hi han maduixas mes bonicas!
Digas que't deixen venir,
y, si per cas no podias,
fes com si vas á plorar,
que ja'u voldrá ta padrina.
Tinch una gerra de mel
y'n tastarem, Margarida.
desprès vi grech d'aquells ceps
que per dalt dels oms s'enfilan.
Y, quan rient y jugant
mirem que ja caiga'l dia,
trauré del porxo'l carret
y enganxaré l'euga xica.
Y mentres ella á son pas
nos porte cap á la vila,
llavors, ben sols, t'he de dir
una cosa...! May dirias!
Bé, si vols ja t'ho diré,
jo sò hereu, si tu ets pubilla...
No't tornes roja per ço,
sino jo no gosaria...
Llistat de publicacions on ha aparegut:
- Eco de Euterpe, publicat el 15 d'agost de 1879
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada