¡Sols lo recort de gloria
de nostra avior nos resta!
Jo prou la coneixia
la gran y épica gesta
que al nom de Catalunya
doná tant explendor,
la feta memorable
d'aquella gent valenta
que al turch vençut deixava
y castigá rebenta
á Grecia la traydora,
sembranthi esglay y mort.
En ma memoria frévol
aquest recort vivia
com cosa que un no ha vista
y enamorat somnia,
encisador fantasma
que no's deix veure clar
mes quan he obert ton llibre
preciós, oh mágich poeta,
la nu enterbolidora
de cop se m'es desfeta,
puix tot davant ma vista
ho has fet ressucitar.
A Montaner, lo savi.
conech, y al noble Entença;
contemplo la host ardida
com á la brega's llensa;
al gay Perich esguardo
ab l'aspre Rocafort,
y als vils Girco y son mestre
rey de la terra aquella
guaytant contents, rajantli
la sanch per la gonella,
l'atlética figura
del gran Roger de Flor.
Corbrau, de son nom digne,
y Trena-d'or, la hermosa,
he conegut aymantse;
fidel y coratjosa,
també morint admiro
l'esclava Aptal, nit;
á Andriada y Lissandre
ploro acabat sos dias;
¡y quant me fa condolre
la misera Herodias
que veu trascorre'ls segles
marxant de dia y nit!
Quan d'infernals rancunias
esclate la tempesta,
y, al caure dos cadavres,
del vil Gircó la testa
agafa y rient la esguarda
Marbreck l'astut juheu,
també hi veig, como un' ombra,
la filla idolatrada
que'ls fers alans occiren,
boy nua y ultratjada,
ab eleqüencia muda
clamant justicia á Dèu.
Jo'ls veig als nostres avis
y'ls fets d'aquella guerra;
jo en las ciutats me trobo
y'ls camps d'aquella terra
que conmoguè ab sa ascona
l'almugavèr ausat;
y encar ma fantasía
de repassar no's cansa
d'amor la bella historia,
amor que una venjansa
duguè á la penitencia
en l'aspre Montserrat.
II.
¡Sols lo recort de gloria
de nostra avior nos resta
Tos cants inmortalisan
la memorable gesta;
ja presa no pot ferhi
lo temps que al oblit du.
Ja 'u saps, la vil llausonja
jo tinch per enemiga;
es ma conciencia lliure
la que á cridar m'obliga:
"<i>De tots los nostres poetas,
cap mes tant gran com tu".
L'estúpida ignorancia,
avuy es exalsada
la baixa ambició indigna,
de llors va coronada;
á tú, qu'encens no compras
ni vens, cor noble y gran,
voldrán robart l'aureola
callant perque no's veja,
y, ab verinosa fúria,
units l'oyd y l'enveja,
tots los moments, d'espinas
ton front encerclarán.
Mes l'univers governa
la divina Justicia.
Ella en l'abim un dia
fondrá la vil malicia;
del Art y de la Pátria
serás tu l'escullit.
Gloria inmortal, eterna,
ton llibre t'assegura...
¡Oh car amich y mestre!
que un raig de ta llum pura
mon nom humil deslliure
del tenebrós oblit!
Llistat de publicacions on ha aparegut:
- La Ilustración Popular, publicat el 27 de novembre de 1882
- El Ateneo Tarraconense, publicat el 31 de març de 1886
- La Tomasa, publicat el 31 d'octubre de 1890
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada