Á la Santíssima Verge de Montserrat

Inclita come il sol, terribil come
oste schierata in campo!
Manzoni.

Quan vostre fill caríssim en dura creu finava
per redimir als homes, la terra tremolava
y obríanse las penyas del nostre Montserrat.
Passaren alguns segles, y aquest' altura pia
volguereu fer excelsa, y'l vostre nom, Maria,
hi fou santificat.

Jo sols de llun y l'he vista l'altívola montanya,
l'he vista entre las boyras y quan lo sol la banya,
coberta ab vapors negres ó ab raigs de porpra y or;
y sento, quan la miro ó hi pens qualsevol hora,
una passió que'm migra, la del amant que anyora
l'aymat bé de son cor.

Es lo que, sens coneixeu, un hom á menys ho troba
amor qu' essent misteri lo nostre voler roba,
alló que l'home ignora pero endevina y creu,
es l'inmortal guspira d'eterna flamarada,
part de divina essencia en lo mortal posada
per má del mateix Déu.

Jo may he pogut veure lo vostre santuari,
pero cregáu, oh Verge, que prou voldria anarhi;
y, á voltas, quan hi penso, lo meu desig es tal,
que trasportat en alas del esperit m' hi sento,
flecto'ls genolls en terra, y on goig esperimento,
un goig tot celestial.

En l'ayre, dalt de núvols, vos miro en las nits bellas
lo vostre front santíssim es coronat d'estrellas
que llansan entorn vostre un raig de llum molt viu;
y, en la mes alta cima de l'espadada serra,
al só de cants angélichs, la nostra aymada terra
piadosa benehiu.

Perçó es que á Catalunya encara hi ha la sava
que á mos passats nodría. Lo foch que'ls animava
encara guspireja, per Vos es revifat:
per Vos fa temps que l'auba de mon pais comensa;
¡vullau que tornats sian los jorns de sa potensa,
clar sol de Montserrat!

Vulla que puga un dia ab l'ànima ben neta
pujar á vostra casa lo malhaurat poeta
y apendre las cantadas de vostres gays aucells;
que aquí son, fins la flayre del boix y la ginesta,
los clars de sol y lluna y'l bram de la tempesta,
mes purs, mes grans, mes bells.

Tingáu mentre'l mon dure aquí vostre sant temple
de tota Catalunya sagrat arxiu y exemple
qne ha de mantindre al poble piadós, brau y fidel;
y sia eixa montanya, que cap del mon l'iguala,
bastuart d'independencia y al mateix temps, escala
pera muntar al Cel.

8 Abril de 1880.


Llistat de publicacions on ha aparegut:

• Calendari Català del any 1881