la fábrica soberga
de valls envaronada,
faixada ab murs de pedra.
De nits, veya sa torra
ab descoratge y pena;
miranda al rompre'l dia,
me deya'l cor: «Espera.»
¡Qué negra qu' es la historia
d'aquella fortalesa!
S'encen, al recordarla,
la sanch de nostras venas.
Pugná un jorn Catalunya,
ferma en son dret, valenta,
y, al pés dels infortunis,
heroycament s'ajeya.
¡Ay, noble Barcelona,
finí la tua estrella!
la má del despotisme
los furs tornava cendra.
Ton barri de mes vida,
mes goig y mes riquesa,
l'autócrata manava
posarlo al ras de terra.
Y Catalunya, tota
en pès, forsada's veya
allí fentse un Calvari
de son martiri en befa.
Davant mateix deixaren
d'erm plá una bona extesa
imperi sols de bruta
y extranya soldadesca.
No he vist los temps de gloria
de la nissaga meva;
nasquí en esta centuria
de vil indiferencia;
Mes quan lo fort mirava
guarnit de centinellas,
anyorament sentia
pel barrí de Ribera.
II
Un dia va cridarse:
«¡Abaix la Ciutadela!»
La torra del homatge
caygué en runas desfeta.
Los valls també s'ompliren,
los murs també caygueren...
¡Ay somnis de ventura,
bresséu l'ánima meva!
Lo qui vegé robada
aquí la sua hisenda,
ja no existeix... ¡Tal volta
moría de miséria!
Mes ha arribat ja'l dia,
justicia será feta:
alló qu'era dels avis
haurá llur descendencia.
Y tornará á poblarse
lo barri tal com era,
tal com demana l'honra
de nostra ciutat bella.
Aixís jo fantasiava
sens véure en ma ignocencia
que'ls concellers moriren
junt ab la etat aquella.
Avuy, los nets deis martres
oblidan las ofensas,
á sos botxins honoran
y, dócils, lo jou llepan.
Las runas de la pátria
un bell jardí nodreixen...
Guarnim nostra ignomia
d'expléndida floresta.
Pochs moniments recordan
un nom ni una prouhesa; (1)
hi ha olímpicas estátuas
del déus de Roma y Grecia.
Mes ay! tanta hermosura
contempla l'au de presa.
Si un dia l'aixalaren,
las álas ja li creixen.
Si pot clavarhi l'ungla,
n'arrancará fins l'herba
fentse altre cop senvora
del barrí de Ribera.
III
¡Oh barri, anyorat barri
de la ciutat comptesa!
Ningú com jo't somnia,
ningú com jo't remembra.
Lo lloch hont 't assentavas
té flors, estanys y arbreda,
hont los aucells reñían
sas tendras amoretas.
Allí'ls passeigs ombrosos
s'omplenan á las festas:
la gent hi bull é hi corren
cavalls y carretel·las.
Essent alló tot vida,
tristor en mi desperta,
donchs crech veurehi un poble
que d'ell mateix renega.
Tothom va plé de joya,
ningú'l passat hi esmenta;
sols jo'l fossar hi esguardo
de nostra independencia.
Allí extasiat recordo
los temps de sa grandesa,
y aquells carrers y plassas
reviuhen en ma pensa.
Un crit rabiós, de sopte
del fons del cor m'arrencan...
Malehesch lo despotisme
veyent la Ciutadela.
Y entorn sols miro calma
que ç'm vola, 'm desespera;
fins que mos ulls oviran
la torra d'una esglesia.
Llavors dich: «Sobre'ls homes
hi ha la Providencia.
Ella fará justicia
regenerant la terra.
Vindrá, vindrá'l gran dia
de nostra renaixensa,
y tornará á aixecarse
lo Barri de Ribera.»
(1) Quan aixó escriviam, poch, ben poch hi havía que recordés glorias de casa. Avuy, ja hi ha mes y sembla que aquell será, ab lo temps, lo quin tindrá mes estátuas de catalans il·lustres; empero nosaltres encara anyorarém l'antich barri enderrocat per Felip V.
Llistat de publicacions on ha aparegut:
- La Gralla, publicat el 21 de febrer de 1886
- Biblioteca de l'Arch de Sant Martí, publicat el 22 de juliol de 1886
L'anotació (1) no apareix en la versió de La Gralla és un afegit de la Biblioteca de l'Arch de Sant Martí.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada