te veig com passas cada matí,
mon cor darrera de ta hermosura
sembla que vaja fugint de mí.
Lo teu bell rostre que mig colora,
com respectantlo, lo sol mes fort,
ton cabell negre com una mora,
que bè'n encuadra rich mocador!
Aquell cert ayre d'indiferencia,
mirada alegre, lo cap ben alt,
las mans posadas ab negligencia
en las butxacas del davantal,
ben assentada, dolça enemiga,
entre verduras, llegums y flors;
tot talment sembla que ab ergull diga:
«Pas á la reyna de nostres horts!..
Quan tenim firas, vens adornada
de ricas joyas, vestits preuhats:
de tots los joves ets obsequiada
per ser la estrella del envelats.
Tú t'hi delitas (á la fi ets dona)
de tants obsequis ab lo perfum;
jo gelós passo com papallona
que temorosa volta la llum.
Jo vaig seguirte de lluny un dia
quan te'n tornavas ja del mercat:
del sol que queya ni me'n sentia
qu' en tos ulls negres visch abrusat.
Tu te'm perderes en cert paratge
ben solitari, frescòs y bell,
no hi altra casa que ton estatge
que d'un monarca sembla castell.
Alli vaig véuret altra vegada
com lo cap treyas poch á poquet
á una finestra mòlt travallada
que á cada banda te un angelet.
Mes la finestra prompte's va cloure.
Lo sol va póndres, vingué la nit,
y, no sabentme d'aquell lloch moure,
vaig passejarhi lo meu neguit.
Quantas vegadas; al caure'l dia
so anat á seure prop del canyar!
¡quantas vegadas ell confonia
ab ramors sordas mon sospirar!
Mes d'esperansa no'n tinch cap mica
de que finesca penar tant gran,
tu ets jove, hermosa, felissa y rica;
jo trist poeta que visch somniant.
Lo que t'estima l'ánima mia,
may en la vida, may t'ho dirè;
mes tot besante ma fantasia
tot somniante, jo'm morirè!
Llistat de publicacions on ha aparegut:
- Lo Gay Saber, publicat el 15 dedesembre 1878
- Presentada als Jochs Florals de 1878.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada