A la inmortal Girona

Al conmemorar la victoria qu'en 1684 obtingué contra l'exércit francés á los ordres del marescal de Bellesfonds.

Llanse espinguets la bélica trompeta;
en los cloquers, repiquen las campanas;
la magestat saluden d'aquest dia
los canons ab sa veu enrugallada.

Tórnat, Ciutat, alegre primavera:
ómplat de flors, de llums y ricas galas,
y uneix als sóns del ball lo bélich himne,
lo cant d'amor, la férvida pregaria.

Celebra dels passats la inmortal gloria:
mira sa faeltat al segon Cárles,
contempla son invicte patriotisme
foragitant las hosts del Rey de França.

Mira ¡oh ciutat! l'espill de ta grandesa,
Las voluntats unidas l'aixecaren;
no escoltes may la veu de la discordia,
no te la escoltes, que't faria esclava.

Si aixís ho fas, si en ta bandera fixas
los sagrats noms de Dèu, Amor y Pátria,
serás sempre'l baluart d'independencia
y l'ergull de la terra catalana.

 Maig de 1884


Llistat de publicacions on ha aparegut:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada