Al hostal de la viola

No n' ni ha cap.

Com l'hostal de la viola
no n'ha cap en tot lo pla.
L'hostalera es mol guapassa,
l'hostaler fa de marxant.

Las criadas son feyneras
y traydoras altre tal;
solen riure fent als homes
bona cara y poch aymar.

L'esturment pintat en fusta,
que's veu sobre del portal,
es, pel qu' entra á Barcelona,
bon reclam, sino engranall.

Matxos, carros y gáleras,
gent que arriba ó be se'n va,
fan que semble aquella casa
una fira de tot l'any.

Tot sovint s'hi fan disbauxes,
cada dia hi ha entaulats...
Com l'hostal de la viola,
no n'hi ha cap en tot lo pla.

II
Pentinat á la francesa,
lo barret bo y decantat,
la petxera enmidonada,
casacó nou y llampat,

lo rellotje ab penjarellas,
un clavell passat al trau,
xarreteras á las calsas,
mitja blanca ub punt reixat,

escaigut per sa figura,
per sa bossa y sos pochs anys,
era tot un petrimetre
lo senyor don Nicolau.

Ben matí n'era un diumenje,
quant entrava dins l'hostal...
Diuhen qu ' en perdent la gana,
sols podia allí menjar.

Matelot, hostes ni mossos,
no's trobava ningú á baix,
ni sonavan en l'estable
picarols dels animals.

Va pujar l'escala ab gracia,
com si'l minuet ballás:
al replá, festós eixia
l'hostaler endiumenjat.

—Molt bon dia, mestre Jaume.
—Senyor meu, que Dèu lo guart.
—Temps havia qu'érau fóra.
—Des d'haí que só arribat.

—Sa visita ja esperava,
lo meu cor no s'erra may.
Menjará un guisat riquissim,
jo mateix lo só cuynat.—

Lo senyor s'asseya á taula
y mirava ensá y enllá;
l'hostaler de dins venia,
li posava'l plat davant.

—Son perdius de bosch,—li deya.
—¡Oh! ¡perdius! lo gran menjar.
¿Ahont són las vostras criadas
que de tres no s'en veu cap?

—L'una á plassa, l'altra á missa,
l'altre á veure al seu galant.
—Hostaler, feu salsas bonas;
res igual may só menjat.

—Hont teniu la gent de casa?
Ningú's veu á baix ni á dalt.
—Son al llit encara'ls hostes
y'ls minyons á pasejar.—

Lo senyor treya la bossa.
—Hostaler, ¿açó quant val?
—D'aixó ray, no'n tinga pena;
avuy tot está pagat.

—Oh , no, no, no'u puch permetre.
—Jo'u he dit, y aixis será...
Á ma esposa avuy no ha vista;
vinga ab mi, ja pot entrar.

—No, no, gracias, altra estona,
ara'm sento un xich malalt.
—Es ma salsa. Ja sol ferho
al qui no hi está avesat.

Entre, donchs.—Y obtrint la cambra,
se'l ne mena per un bras.
Lo senyor fa un pas enrera,
lo cabell se li ha erissat.

Enjoyada y ben vestida,
groch lo rostre, 'ls ulls clucats,
al llit jeya la mestressa,
morta y freda com un glas.

L'hostaler feya á ne'l noble,
sens deixarlo recular:
—¡Qu'es gentil la muller mia!
¿Que no veu quin goig que fa?

—¡Oh! ¡fugiu! ¡fugiu! ¡deixeume!
¡Mestre Jaume, per pietat!
—Crida, plora, desespérat,
que d'aquí no n'eixirás.

Un infern heu fet ma vida...
Ella y tú m'heu deshonrat!
La sev'ánima y la teva
jo avuy dono á Satanás.—

Y, empenyent cap dins al noble,
va fugir tombant la clau.
Al carrer després surtia,
mes ningú'l vegé tornar.

Al carrer prou lo vejeren;
mes hont para ningú ho sap.
Al mitj dia, un mar de flamas
abrusava aquell hostal.

-------------

La mestresa era galana;
son marit no hi era may...
Com l'hostal de la viola,
no n'hi ha cap en tot lo pla.

Llistat de publicacions on ha aparegut:

• La Ilustració catalana, publicat el 30 de juliol de 1880
• Poesies catalanes propies per a recitar (Segona sèrie), Biblioteca Popular Ed. Millà (sense data)

Llistat de premis:

• Medalla de plata, al certamen literari de la Societé pour l'étude des langues romaines 1878.

Observacions:

• Presenta la poesia als Jocs Florals de 1877, no aconsegueix cap premi però sí una menció a la publicació de la festa: Té una menció'l cómich-dramátich romanç d'estil popular «L'Hostal de la Viola» escrit ab soltura y ab envejable conexement del género á que pertany.