Santa Llucia fou patrona
d'un vell temple de Girona
avuy trist y despullat.
Ningú hi prega, ningú hi canta,
no hi ha cap imatge santa
y'l cloquer es arrunat.
Sas parets d'éuras s'adornan
y feixetas lo contornan
d'hort y vinya en bell conreu.
Lo rossínyol va á cantarhi
á n'aquell lloch solitari
y murat de tot arreu.
Alló sòl es una historia
péls recorts que te de gloria.
Bé'u sabia'l brau jayet
que algun temps ho possehia,
y ho contava cada dia
á un infant qu' era son net.
Aquell noy ple d'ignocencia
veya en só d'independencia
aizecarse'ls gironins,
y sas glorias admirava
y ple d'ira recordava
als francesos, llurs botxins.
Remenant aquella terra,
testimonis de la guerra
hi trobava'l jornaler:
y'l vell d'ideas cristianas
per las despullas humanas
una tomba hi maná fer.
Quan encontrava una ossada,
á la testa descarnada
dava un bes de germanó,
lo noble front descubria,
y de sos llabis eixía
una devota oració.
Lo net, que ab enuig ho veya,
un dia á son avi deya:
—¿Perqué l'haveu d'estimar
á n'aquesta gent francesa?
—Perdonáls á tots, y resa—
l'héroe li va contestar.—
Jo ab coratge'ls fiu la guerra
defensant la nostra terra,
com debia, car fill mèu,
Ja finí llur despotisme;
estimém com cal al prohisme,
y encomanémlos á Déu!—
(1) La iglesia de Sta. Eularia Çacosta, vulgarment anomenada de Santa Llucia per la molta devoció que se tenia á la imatge de esta Santa que en la ella se veneraba, se troba situada al extrem de la costa del mateix nom, y construhida, segons la tradició assegura, damunt las runas d'un temple dedicat á Vénus. Per altra part, una lápida que fa dintell á la destruida fábrica, recorda que fou ésta un dels temples que'ls moros consentiren quedas obert al culto cristiá, mitjansant tribut, en lo temps que dominaren en nostra ciutat. Posteríorment fou incorporada á esta iglesia la parroquial de Campdorá, en calitat de sufragánea. En lo any 1854 lo Il·lm. y Revm. Sr. bisbe D. Florenci Llórente y Montón, de santa memoria, considerant ventajosa baix tots conceptes la enagenació d'aquella iglesia y hortet adjunt, los traspassá á D. Rafel Serra, aplicantse'l producto de la venta á la reparació del temple de Campdorá y de la ruinosa casa rectoral del mateix poblé. Cap dels amants de la história pátria ignora lo paper importantíssim que en lo siti famós sofert per la Inmortal ciutat de Girona durant l'any 18o9, desempenyá la iglesia de Santa Llucia: la lluyta sostinguda pels braus gironins al bell peu de la capella lo dia 19 de Setembre d'aquell any, lluyta heróica y gloriosa en la qual morí l'ardit tinent coronel irlandés en Rodolf Marsal, que comandava las forsas d'aquell lloch, basta certament pera donar eterna remembransa al sòl y á las parets, que guardan escrita ab la sanch generosa d'un punyat de valents, una de las páginas mes brillants de las crónicas de Girona.
Llistat de publicacions on ha aparegut:
- Revista de Gerona, tomo VII de l'any 1883
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada