1901 Calendari Catalá.
Publicació de l'article Document espressiu y curiós del segle XV en el nou Calendari Català per a l'any 1901.
Publicació de l'article Document espressiu y curiós del segle XV en el nou Calendari Català per a l'any 1901.
En l'aplech de Cartes comunes del Arxiu Municipal de Barcelona, volum corresponent als anys de 1400 á 1406, setroba un document sens data ni firma que, per lo que'ns ha semblat espressiu y curiós, copiém a ratlla seguida sens alterarhi res, com no sia puntuarlo un xich per ferlo més entenent. Diu axi:
«En Jachme Cestries, fem uos saber que segons que auem entès, uos no uolents renuntiar al clam de la pau et dela treua en senyal que no queriu pau ab nos; mas aquells que axo uos enaguen que no faran pau, uos han mort uostron fill, que no pas nos, pero be ho sap Deu, e fariu que saui que daquesta cosa nois creguessen per nostro prou, car si vos no feu pau ab nos, nos uos prometem sobre nostra ffe que vos no cullireu gayre blats dessa nostra lauro ni daquella que aueu presa, que nos los vos aydarem assegar primerenchs semblantment de les uinyes, que noles uos calra esporgar, que nosaltres les uos esporgarem. Item enuiats souin la esclaua ab lo mul ab los bous ala riera, que nosaltros los uos aydarem aguardar alguna estonada que nous ho cuydarets. E daltres proffits queus entenem adonar aprop aquests que tots anys uos entenem a visitar. Saludaunos molt an Farrer Tries uostron frare. E per senyal daço, per mils atendre les coses dessus dites, auem uos començat de talar lo pus dolent aybre (arbre) que aveu ont nos uos donam espay que ajats nostron acort daci apaschua primer vinent eus prometem que dessa paschua nous dampnifficarem en res; mes si pau no uolets de paschua en la, tenits uos per conuidat axi en persones com en bens.»
De lo transcrit deduhim que un cert Jaume Cestries, senyor de terres, per lo que's comprèn, indignat perquè li havian mort un fill, volia procehir contra l'anónim autor de la carta, suposant que'l tal havia fet l'homey, per induhirlo á tal creença los veritables matadors, los quals, axis, tractavan d'espolsarse la responsabilitat. Aquell a qui tal crim s'atribuhia se coneix que, veyent venir demunt seu procehiments que, no sols eran ferli ultratge, sino que l'havian de molestar en altres conceptes, va disposarse a pendre satisfacció de tot per endavant; mes, ans de tot, lo convida á la pau, reduhintse, per de prompte y en senyal de que es home que sab fer lo que diu, a tallarli un arbre, donantli temps fins á Pasqua per que's resolga, y prometentli que abans del termini no li fará cap mes dany. ¡Quína ironia hi ha en la promesa de ajudar á cullir primerenchs los blats y á esporgar les vinyes de son adversari; lo meteix que en les salutacions que encarrega per en Ferrer Tries! ¿Y aquell arbre que diu lo pus dolent? Ben segur devía ésser un dels més ufanosos de la encontrada. Finalment, apar veure la esclava, —que, potser, fos sarrahina y, tal vegada negra,— anant ab lo mul á guardar los bous á la riera.
¡Llástima que no sia fácil trobar altres documents que axamplen y aclarescan mes encara la tal lletra que per ella sola es una pintura plena de color y vida!
Per la copia,
ANTONI CARETA Y VIDAL.
Novembre de 1900
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada