23 de desembre de 1902 La veu de Catalunya.
Publicació de l'article titulat Costums antigas de Nadal a La veu de Catalunya. És una traducció feta pel propi Careta de l'article Costumbres de antaño.
Los tals musichs vestían cotas de domás carmesí ab galons de seda, y del mateix drap
eran las banderetas guarnidas ab floch dels timbals y trompetas. Vuytantavuit lliuras divuyt
sous paga'l Municipi en 1686 al sastre Onofre Rovira, per haver treballat semblant
indumentaria pera'ls sis ministrils, tres timbalers y vuyt trompeters, a més de lles
banderetas consegüents pera las trompetas y timbals respectius. A més de la cota, aquells
artistas duyan barret, ja que en altra disposició de la mateixa centuria se'ls mana qu'en
l'exercici de llurs funcions usen l'una cosa y l'altra. Sens dupte, aquella vestidura era, si no
la mateixa, mólt semblant a la que du encara en nostres días lo porrer de la Sèu de
Barcelona.
Vejám com celebravan la festa en Corporació'ls nostres Consellers. Obrint lo llibre: "Ceremonial de la Casa de la Ciutat", en lo fol. 93 girat, se veu un article
que diu així:
FESTA DE NADAL
A vint y Sinch de dit (mes de Desembre) festa de Nadal en aquest die los Senyors
Concellers solen traurer les gramallas novas de grana forradas de Pells y lo demati alas
Vuyt horas se ajuntan ala plaça de Sant Jaume y de allí van ala Seu a ohir lo offici y estan
assentats en son acostumat lloch y Si acas lo Senyor Bisbe dira lo offici de Pontifical
acabat aquell lo acompanyaran fins dins lo pati de son palatio davant la escala y si hi va lo
Senyor Virrey dexaran de acompanyar lo Senyor Bisbe y acompanyarán lo Senyor Virrey
perque en un mateix acte no fan dos ceremonias.
Lo veritable punt de reunió no era la plassa, sinó la iglesia que allí hi havía, consagrada al
dit Sant, agafada ab la Casa de la Ciutat. Hi entrava'l Conceller, y, després de fer las sevas
oracions, eixía al porxe que la iglesia tenia, semblant –segons personas que l'havian vist–al
que hi há a Sant Antoni Abat; y, un cop tots hi eran, surtían en agraduació. Així ho explican
en mólts indrets y en diversas èpocas lo Dietari de la Casa.
En la gramalla dels Consellers, l'any 1867, per no trobarse pells a propósit, hagué de
posarshi pelfa blanca en vies com eran las pells. L'Escrivá Racional, al esmentarho en
Dietari, diu que aparegueren molts gentils; però, un o dos anys després altre Racional,
descrivint lo mateix en semblant jornada, considera detestable la pelfa. No tothom te'l
mateix gust.
[...]
Havém parlat de neulas, y com que encara dura'l costum de menjarne, ne parlarém un
xich.
Aferma don V. Joaquím Bastús, en son "Memorandum Anual perpétuo" que en Castella
algun dia'n deyan "suplicaciones" perque dessota de la primera fulla plana n'hi havía
moltas d'altras enganxadas en forma de súplica. Agegeix que las d'ara, senzillas y sense
cap doblech al dessota, per la seva estructura més o menos corvada en forma de nau, se
diuen en aquella terra "barquillos", així com las més primas y cilíndricas s'anomenen
"canutillos". Encara que en catalá no'ls sabém altre nom que'l de neulas, lo vocable castellá
"suplicacions" nos mou a preguntar: ¿no podría esser qu'en altres temps hagués tingut
aquell dolç un carácter simbólich religiós?
[...]
En lo segle XIX persistía en moltas poblacionetas un dret en favors dels pastors, que
degué esser general en altres temps, lo qual nos sembla mólt justificat: en la primera missa
que's celebra'l día de Nadal y en l'acte de l'Adoració, eran, abans que ningú altre, els
pastors los qui adoravan al Infant Jesús, ab preferencia a tots los poders y gerarquías.
Diuen que feya bo de veure com cada hu d'aquells homes rustechs bregava pera arribar
primer a las graus del altra, per més que al qui aconseguíal seu intent devegadas la festa li
costava com qui diu un ull de la cara, ja que havía de convidar ab ví blanch y coca als
companys d'ofici y als demés circunstants, tots los quals l'omplían d'enhorabonas. En lo
primer quart de la mateixa centuria, los pastors del terme de Barcelona y sas rodalías
anavan a la "missa del gall" de la iglesia del Pí, vestits ab esclops y vestits ab samarra de
pell.
Se diu que'l construir per Nadal lo que diuhen pessebres ab figuras, montanyas, edificis,
etc., fou idea de Sant Francesh d'Asís, lo qual ho recomanava als seus deixebles. Ignorèm
si en la edat mitjana, o en la de la renaixensa, fòra dels convents, se feyan semblants
representacions; lo que si apar es que, desde las darrerías del sigle XVIII, estarían mólt en
boga, així entre las familias humils, com entre las més enlairadas. Encara's conservan en
poder dels nostres "pessebristas" algunas de las móltas figuretas que per tal objecte
modelá l'esculptor Amadeu, lo Viladomat de la nostra esculptura; mólts aficionats a
n'aquestas manifestacions–que troban rancias los esperits forts y que en veritat son
reliquias de costums que, ab molta rahó se troban a menys–guardan, també com reliquias,
certas figuras d'aquestas que foren los ensaigs primers de dos germans, glora del art
esculptórich; y'l venerable Talarn, que va mori no fa gayre, en el pessebre que cada any
guarnía en lo seu obrador, donava mostras del seu bon tremp d'artista y de la seva habilitat
en agavallar figuras, en la qual, no hi havia aquí ningú que'l guanyés.
Peró ¿y'l gall?–me preguntara'l llegidor.
Lo gall que avuy tením per clássich lo gall d'indi, indiot o pahó indià fou aquí desconegut
fins que es va descobrir l'América. D'allí sembla que'l dugueren pels anys 1524 o 1525, y
sens dupte d'allí venen los noms que porta. Que va generalisar-se en lo sigle XVI es quasi
segur, donchs la vigilia del Corpus de 1588, tornant de Madrid ahont havia anat ab
embaixada lo Conceller en Cap mossen Galcerán de Navel, lo Síndich de Valencia, de part
dels Jurats d'aquella ciutat, va durli a la posada com a present, entre altras cosas, pahons
reals y galls d'Indias.
Quelcom més podríam dir, si no fos ja hora de que posém punt final; empero, abans de
feho sians permés copiar al peu de la lletra una nota cornológoca de la tants cops
anomenada Rúbrica de Bruniquer, la qual diu així:
"Dilluns a 6 dels Idus de janer de 1350 nasqué lo Princep don Joan, per lo qual fuerun facta
multa bufurna, et tripudia, et festun cum magna, leticia, y les hores fou ordenat que lo
Calendari fos a Nativitae Domini"
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada