Crítica a l'obra de teatre El audaz don Juan Tenorio dins l'article Don Juan Tenorio a Catalunya.
El audaz Don Juan Tenorio, drama en cinch actes y en vers de don Antoni Careta y Vidal, estrenat al Teatre Principal l'any 1897, es cosa ja molt més modesta y més discreta. L'autor se'ns presenta com un admirador incondiciorral d'en Zorrilla, y la seva aspiració's reduheix a fer com un apèndix ò complement de la obra del poeta castellà. L'idea està realisada ab enginy. Les escenes son una continuació ò devegades com un corolari de les del drama que li serveix de pauta, passanthi l'acció que no cap en aqueix. Es un treball de verdadera abnegació fet a benefici d'en Zorrilla perquè suposa que tot lo que més nos puga inressar, aquest ja ho ha dit.
Tancat en cèrcol tan estret, lo simpàtich poeta català senyor Careta ha d'admetre per forsa a ulls cluchs la integritat de l'acció del model ab tots sos alts y baxos y ab totes les imperdonables relliscades que dona tan sovint. Lo més a que pot aspirarse a sostenir los caràcters, y la feyna es de mal fer perquè ja lo mateix original no'ls sosté gayre, y per axò lo poeta català camina ab por y al nostre entendre al volguer accentuarne alguns, li surten desviats, per exemple'l de Brígida que resulta massa caricaturada ò'l del capità Centelles qu'essent un italià agitat per la única idea de venjar una deshonra, te temps per distreures a fer la cort a donya Ana, qu'es un'altra seduhida.
L'obra del senyor Careta, per excés de respecte y de correcció, ha sortit freda y per axò no pot afiliarse ab la d'en Zorrilla, qu'es molt falsa sí, però molt brillant, ab no poques hermosures parcials, y que justament la qualitat suprema que li dona vida es aquella explossió d'entusiasme y aquella foguerada de joventut que tot'ella respira.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada