La plassa del Angel - La Veu de Catalunya

20 de novembre de 1903 La veu de Catalunya.

Publicació del relat titulat La plassa del Angel.

Enllaç a la publicació Arca

Al començar lo segle XIX, tothom qui del endret dels Carders se dirigia a la Rambla, al cap d'enllà del carrer de la Boria se trobava ab una replaceta qu'en la cantonada de dit carrer tenia una casa ab porxes a peu pla. Del angle de dit lloch partia'l carreró del Mill, que, fent tortes, anava a eixir al començ de l'Argenteria. La plaça propriament dita, continuacio del esquifit espay que s'ha descrit, no era de bon troç, tan gran com ara. En la part hont se continua la linya dreta de la Boria, hi havia la casa dels Piferrer ab una monstruosa gàrgola de pedra; al costat d'aquest edifici venia'l dels mestres sastres formant un dels cantons de la Tapineria; al altre cantó, se cloia un dels angles de la plaça ab dues torres macisses de pedra plenes de reixes, entre les quals s'obria la devallada de la Presó, y estrebant un xich endins d'elles, passava un arch en lo qual s'hi veya una gran imatge de Santa Eularia, y al mig de la plaça, una piramide de marbres blanchs y blaus, voldada d'un reixat de ferre, sostenia en lo cim un angel de metall daurat, qui ab una mà signava a terra y ab l'altra la imatge. Al costat de la torra de la part esquerra, formant reclau ab ella y ab lo primer edifici del carrer de Basea, la casa dels Mercers Julians, –ab sa balconada que ostentava entre ses dues obertures una represa en forma de petxina, arredossant la imatge del cavaller Sant Julià,–donava pas, en sos baixos, a la esquifida devallada de la Llet, derivació de la plaça de les Cols, que s'enllaçava ab la Dagueria pél carrer de l'Àliga. Al peu de la casa dels Julians, arrimada a la paret de la torra, se veya una font de gòtica arquitectura. Aquella plaça ha dut los noms dels Cabrits, dels Corretgers, del Blat y darrerament del Àngel.

Las torras ab l'arch recordaven los límits que per aquell endret havia tingut Barcelona; per ço llavors se'n deya'l portal de Mar, com després s'anomenà portal de Santa Eularia y, mes tart, passant a residirhi la cort del Veguer, va dirsen devallada de la Cort y devallada de la presó darrerament per havershi establert los càrcers.

La historia de la piràmide es la seguent:
Martiritzada Santa Eularia en 304, los cristians la sepultaren en la part de la marina, hont lo séu cos sestà amagat fins al any 878, en que's descobrí dins d'un sepulcre de marbre ⁽¹⁾. D'allí dugueren la santa reliquia en professó vers la Séu, y, al arribar prop de lo que llavors, com havèm dit, s'anomenava portal de Mar, restà inmovible, en terme de que'ls homes que la duyan no pogueren aixecarla. Havian robat un dels dits de la Santa; en vista del prodigi, fou restituit pél qui'l retenia, y pogue durse la urna al lloch destinat. En memoria d'acò, la ciutat feu posar allí una pedra, fins qu'en 1618 s'erigí la piràmide de la qual mes amunt se parla; la imatge de Santa Eularia, que signava l'àngel, l'havian feta posar los consellers en 1475, haventne pagat al imaginayre 200 florins. Prova una gran perseverancia en aquella devoció lo que transcrivim a ratlla seguida:

"Al 30 de Novembre de 1699–diu la Rúbrica de Bruniquer fou deliberat pagar certa quantitat per pintar la imatge de Santa Eularia de la Devallada de la Preso, de or fi y encarnada, y pintar tot lo enfront de fullateria blau y blanch, y pintar lo peu de la dita Santa ab las armas de la Ciutat sobre pedra, y unas a cada costat."

_______________________________
⁽¹⁾ Se diu qu'era'l que serveix de fonts baptismals en la parroquia de Santa Maria de la Mar.
_______________________________

Lo portal y la piràmide, en més d'una època conseguiren la mateixa sòrt. Quan, mes que per les injuries del temps, de resultes dels mals que pati en los setges de 173 y 1714, va caure la gran y antiguíssima torra del costat dels Julians, fou destruida la piràmide; pero en 1748 l'Ajuntament la reedificà millorantla y colocanthi'l mateix àngel. Per fi, a 18 de janer de 1823, a instancia del ciutadà Novellas, la furia iconoclàstica y anti-religiosa llavors dominant, arrencava al municipi l'aprovació del enderrocament de la piràmide. A 5 d'agost del mateix any va resoldres tirar l'arch a terra, pretextant que amenaçava ruina. Per abdues demolicions se reculliren diners del vehinat. Reedificantse l'arch poch després, va posarse altra image mes xica de la Santa en lo reclau de la torra de la Tapineria.

Respecte de la font, diu així la Rúbrica de Bruniquer: "Dijous, 22 doctubre de 1351, fou comensat a derrocar casas y envans pera ampliar la Plassa del blat envers la part del forn, devant del qual eran unas arcadas y foren derruidas, y apres en lo lloch hont era lo forn fou construida la font, sino safareig d'aygua amb canons".

Lo primer document que trobo dels Mercers es un privilegi real de 1394. Començaren la confraria baix la invocació dels Sants Julians martres, un dels quals fou monjo y abat, y l'altre cavaller. En 1478 hi entraren los pintaners (no pentiners com se deya y's diu molt comunament), y fou concedit a la corporació admetre altres oficis. Quan en 1626 los Consellers y'l Concell de trenta sis disgregaren dels Mercers botiguers de tela los demes oficis que formavan part de la corporació,–lo qual sospita que deuria esser a instancia dels primers y contra'l voler dels exclosos,–se veu que aquests eren los tiraters, los cinters y corretgers, los guanters, los barreters o capellers, los pintaners, los naypers o cartayres, los soquers, los paternosters o rosariayres, los ullerers y'ls ferreters; pero abans veig també figurarhi'ls aluders, y, en 1458, un dels prohoms era veyner, com altre dels de 1459 era corder.

Los Julians tenien sa capella en l'antich convent de frares de Sant Agustí, y dins y fòra del temple possehien sepultures y carrers. Quan, en temps de Felip V, va esser la iglesia enderrocada, los Julians passaren a fer les seves funcions religioses a la parroquia de Sant Cugat. En sos millors temps, la institució, a més de la bandera per anar a les professons, possehia un estandart y tabals de guerra y concorria a les solemnitats alegres ab la seva representació de la caça de Sant Julià. Lo cerimonial de coses antigues y memorables del Arxiu Municipal de Barcelona, al donar compte de com va festejarse al Emperador Carles V en sa vinguda a aquesta ciutat, diu lo que anèm a transcriure fidelment ab tota sa redacció pèssima, quasi no afeginthi sino alguna coma pera que coste menys d'entendre.

" Item? mercers ab lur pano ab representació de Sant Julia cavalcant a casa (la caça) en companyia de altres de cavall, ab una tanca feta a forma de un bosch ab rama, del qual feran volar molta natura de ossells, ço es coloms, tortres, gualles, mussols e altres, e [ab] barretas de grana tots en una manera vestits, ab cascauells a les cames fahent lo ball de la tribalda tots enramats de fulla deura."

La casa dels Julians y la font desapareixien donant pas al Carrer de Jaume I a mitjans del segle XIX. Pochs anys després, la obertura del carrer de la Princesa contribuí a cambiar la fesomia d'aquell lloch. L'antiga presó va convertirse en cases de lloguer y va eclipsarse l'àngel. Ab l'aixamplament y rectificació de la plaça, desaparegueren lo carreró del Mill y la casa de la cantonada de la Boria hont tenia darrerament sa botiga de teles en Joan Pahissa y en un dels quals pisos, mólts anys enrera, lo patriarca del renaixement de la nostra literatura, En Marian Aguiló, plorà ses primeres anyoranses de Mallorca. S'ha extingit la dinastia dels Piferrer d'aquella famosa llibreria que contribuí a la publicació dels Anals de Catalunya d'En Feliu de la Penya, punt de reunió en altres temps d'una tertulia de literats a la qual concorrria, entre altres, lo venerable Arxiver de la Corona d'Aragó en Prosper de Bofarull. En aquell alberch, avuy mig ruinos ⁽¹⁾, ja no hi ha la esculpturada gàrgola. Al traure la replaceta, exintne l'home que dessota'ls porxes se guanyava la vida adobant paraygues, enllustrant botes y venent romanços, fins ne fugien los emblanquinadors que s'hi passejaven ab lo pinzell al coll esperant feyna; perdentse així lo poch que de típich restava a tals endrets. L'àngel de metall daurat y la figura eqüestre del Patró dels Mercers se troben en lo museu del Parch; fòra d'aquestes imatges, pot ben dirse que de la històrica plaça del Àngel ja ni senyal ne resta.

⁽¹⁾ Açò s'escrivia en 1903; ara, ja fa anys que'n desaparegueren fins les ruines.