Bons Recorts - Calendari Català 1871

I . 

Al fer la ressenya acostumada del moviment anyal de nostra literatura, comensarém fent constar l'existencia de «La jove Catalunya» societat que, com la qu'existia en los estats germánichs ab lo titol de «La jove Alamanya», es composta de joves aymadors de sa terra; ab la diferencia de ser aquella politica y esta instituida per lo foment de la llenga, la literatura, las ciencias y las arts de Catalunya. Forman part d'ella personas molt conegudas pels seus travalls y altres pel seu patriotisme. A tots los donem la enhorabona per haver dut á cap un pensament que honra molt y molt á la joventut de la nostra pàtria.


Las obras que s'han publicat enguany son las següents:
Jochs florals de 1870.
Flors y violas, aplech de rimas premiadas, per F. Pelay Briz. (Barcelona.)
Jardinet d'orats (fracment), pel mateix.
Flors del Canigò, poesias de Pere Curtais (Perpinyá.)
Ademès sabem que n'hi ha moltas per eixir, entre altras lo ters volum de las Cansons de la terra, per Briz, y Lo rondallaire, per Francisco Maspons.
També es motiu de gaubansa per nosaltres la vinguda de algunas notabilitals estrangeras, ab lo fi d'estudiar la nostra literatura; recordem entre altras N'Eduarl Lidforss, mestre de llengas meridionals en l'universitat de Lund (Suecia), qui'n resta tant satisfet, que se'n duguè la majoria de las obras publicadas, destinantne molta part á una de las bíbliotecas públicas de sa terra. Ademès, de las paraulas y de la il·lustraciò de dit senyor nos prometem qu'en sa cátedra dará áconeixe lo que val aquesta literatura y la llenga en qu'es escrita, llenga tè tants contraris y que, per desgracia, com diu un de nostres poetas, tè fills borts que la mensprean.

No'ns han desplagut tampoch unas paraulas ditas en las Corts constituyents espanyolas per lo diputat per Salamanca lo Sr. Sanxez Ruano, qui després de dir que á Catalunya s'estrafeya tot, moneda, paper, robas y tot lo que pot estraferse, finia confessant (pot ser sens adonarsen) qu' Espanya era En TOT tributaria de Catalunya.

Desprès un diari de Madrit encisat per la eloqüencia del dit senyor publicá un article ocupantse del discurs; heus aqui una petita mostra de lo que deya:
«No hi ha ni política espanyola, ni administraciò espanyola, ni lleys espanyolas, ni democrácia espanyola, ni industria espanyola. Allí, la política, l'administraciò, las lleys, la democracia, la literatura, l'industria, tot es catalá y diferent qu'en lo demès d'Espanya.»

Donem las gracias de tot cor al deputat per una part de sas paraulas y al periódich, per totas, com també als deputats y periódichs catalans que á tot assó respongueren com se mereixia.

Y ara que ve á tom, no podem menys de parlar d' un travall en castellà llegit en l'Acadèmia de bonas lletras ab lo títol «Noticia de la vida y escritos de D. Francisco Permanyer y Tuyet» Molt plaent nos es que una persona tan respectable y de tanta il·lustraciò com son autor En Manel Duran y Bas, s'ocupe tan be de la nostra reinaxensa literaria; mes devem notar que al parlar dels Jochs florals dòna per sentat qu' en ells no si veu res que sia somniar ab aquella aurora d'independencia. Podrà dir lo Sr. Duran que aquesta no es la seva escola; pero si's fixa be en tot lo qu' en diferentas publicacions
s'ha escrit d'alguns anys á aquesta part, pot ser trobe composicions hont veurà que no tots pensan com ell.

II.

Del teatre calalá ní cal parlarne, pus s'es arrelat tant, qu's pot ben dir que'l veure representacions catalanas forma part dels nostres costums. Tot sovint s'estrenan obras de tot genre, desde la lleugera pessa en un acte al drama histórich, y de tota mena n'hi ha que son ben aplaudidas. En los teatres que's travalla en catalá es ahont se trova la concurrencia mes triada y en major nombre.

III .

La festa dels Jochs florals fou celebrada, com antany, en la gran sala de Llotja, guarnida ab tanta riquesa com bon gust y rumbejant en la galería moltas banderas gremials, L'auditori no podia ser mes nombròs, perque tot era ple, ple, tant à dalt com à baix, y fins molts no hi capigueren, y tampoch podia ser mes triat, perque gent respectable de tots brassos y estaments hi havia.

A l'hora assenyalada comensá la festa ab un discurs d'un segon arcalde, discurs, que per ser en castellá y per no correspondre al ajuntament la presidencia en aquell lloch, nos va semblar impropi. Després lo mestre en gay saber En Ll. Pons y Gallarza, com president qu'era, llegi lo seu que molt nos plaguè y que fou molt y molt aplaudit; mes notarem una cosa que no podem passar per alt, y es que al aconsellar als conreadors del nostre idioma lo mirament en l'us de certas paraulas que's tenen por antigas, diguè que, si Ausias March visqués en lo nostre segle, cambiaria moltas de las que va escriure. Molt estrany se'ns fa que una persona com lo Sr. Pons haja dit tal; á nosaltres nos apar que, si ara Ausias March visqués comensaria escribint en lo llenguatge millor d'ara (que per alguns es tildat d'arcaich) y en assó de cambiar paraulas en sos vells escrits, pot ser no 'u faria tant com li sembla al Sr. Pons, pus es evident que paraulas ben tingudas per antigas, quan un menys s'ho pensa les veu moneda corrent. Finit lo discurs del president lo segretari En Joseph de Palau llegi una ben escrita memoria, j després s'obriren los plechs que duyan los noms dels premiats. Lo quin guanyá la flor natural, volgué que fos regina de la festa la senyoreta Na Francisca Nanot-Renart, que ab la rojor vergonyosa de son bell rostre y lo mantell blanch que tant bè li esqueya, tal volta robá la pau del cor á mes d'un jove dels que la miravan. Veus aquí los noms de las composicions y sos autors.

Flor naíural: «Montserrat», de Jaume Collell. —Primer accéssit: «Pollentia, de R. Picò. —Segon accéssit: «Las minyonas de Son Cigala», de G. Maura. —Premi de la Diputació de Girona: «La fira», de J. Collell. —Primer accéssit: «L'istmo de Suez», de D. Calvet. —Segon accéssit. «Lo vassall de remensa», De Pere Nanot-Renart. —Premi de l'englantina d'or: «La cansó d'En Jaume d'Urgell», d'Albert de Quintana. —Primer accéssit: L'ombra d'En Muntaner», de T. Forteza. —Segon accéssit: «Lo compte Dalmau», de P. Ventalló. —Premi de la Depulaciò de Tarragona: «Romansos del compte Ramon Berenguer», de F. Ubach. —Primer accéssit: «Joan Crespí», de R. Picó. —Segon accéssit: «Lo penò de la terra» (anónim). —Premi de la viola d'or y d'argent: No s'adjudicá. —Primer accéssit: «Meditació» (anónim). —Segon accéssit: «L'ángel de la guarda», del Cansoner de Vilatorta. —Rosa d' or oferta pels poetas de Valencia: «Rey y Lley», de F. Ubach. —Primer accéssit: «En Dalmau Cruilles» (anónim). —Segon accéssit: «Valencia», de F. Ubach. —Premi de la fraternitat literaria: Anicet de Puig. —Primer accéssit: Antoni Molins. —Segon accéssit: J. Roca y Roca. Y termená la Festa ab un bonich parlament de En Joaquim Riera.

Lo premi al millor travall sobre l'oratòria catalana y lo que acostuma á oferir 1'Ateneo catalá nu pogueren ser adjudicats; lo primer per no haverse presentat cap treball.

A mes dels Jochs hi ha hagut lo certámen de Valencia en lo qual guanyá joya En Francesch Pelay Briz, per son romans «Alasarch», y lo de la Societat católica de Barcelona, en lo quin guanyaren los tres accèssits escribint en calalà los senyors En Joan de Jesus Cruz, F. U. V. y Eussebi Anglora. Quatre mes n'hi ha d'anunciats per enguany: lo de la Societat católica d'amichs del Poble; lo de la Joventut católica; lo de la Societat d'amichs del pais de Valencia y lo de la Societat Bibliográfica-marina de Lleyda.

Y ara que de Lleyda parlem, nos ve á la memoria que'l premi que s'hi acostumava á donar á la millor poesia catalana, ara's podrá guanyar tambè escribint en castellá. Assó y lo veure que en los Jochs florals Lleyda es estada l'única provincia catalana que no ha tingut representació, nos fan pensar si aquell tros de terra ha perdut l'amor á la mare comuna Catalunya. No'u creyem; pero tampoch voldriam tindre de sospitarho.

MORTS.

Aquest any las lletras catalanas han perdut quatre de sos aymadors, lo advocat En Marian Franquesa, lo periodista En Marian Flotats, lo apotecari En Joseph Subirana, del que's pot dir que travallá per nostra causa mentres s'hi va veure, pus á la fi restá cech, y lo metge En Pau Eslorch, á qui l'amor á la ciencia y á la humanitat, sentiments arrelats en son cor, no li fevan oblidar á Catalunya, com ne doná provas en llibres, periódichs y teatres, L'Estorch y en Subirana foren dels primers que varen eixir arborant la senyera de nostra gloriosa restauració, tant ells com en Flotats foren mantenedors dels Jochs florals y tots quatre tan bons patricis, que no s' oblidarà d'ells qui bon català sia.


Enllaç a la publicació a Arca.