Octubre de 1886 Barbrismes y vulgarismes que malmeten la llengua catalana.
Aplechs I.
Quan un poble descuyda son idioma, es que oblida sa dignitat.
Estampa de Víctor Berdós y Feliu.
Crítiques:
Crítica de J. Baitx y Balilll, La Gralla 7 de gener de 1887
Notícia extreta del diari L'Arch de Sant Martí del 10 d'octubre.
S'ha publicat un quadern de 16 planas elegantment imprés ab lo títol de Barbrismes y Vulgarismes que malmeten la llengua catalana, posats en ordre y esmenats per Antoni Careta y Vidal. Aquest quadern, lo primer d'una série que l'autor se proposa publicar, dú per lema "Quán un poble descuida son idioma, es que oblida sa dignitat".
Aplaudim la idea de nostre bon amich lo senyor Careta y recomaném la obreta principalment á'ls que entran en lo camp catalanista ab lo desitg de conreuhar la llengua que parlan.
Prólech
La renaixensa catalana avensa cada dia mes en la varietat infinida de sas manifestacións, y la literatura, precursora de totas ellas, no ha anat pas may á la rerassaga sino al davant fentse coneixe, respectar y admirar de totas las nacions civilisadas. Mólts de sos conreadors desitjan obtenir la puretat del llenguatge, mes no tots s'hi afanyan com deurian, ni alguns poden esmersahi prou temps, resultant d'açó que'ls mes s'han reduhit á aprofitarse, bè ó malament de lo que'ls pochs, mes estudiosos, descobrian; pero es tant poch lo que aquests han publicat en estudis d'esta lley, que bè pot dirse que'l bon conreu del idioma no está de mòlt en relaciò ab la importancia de sa literatura.
A posar remey á semblant mal apar esser cridada l'Academia establerta á Barcelona ab tal fí, y creyém que en açó travalla; pero es evident que aquest cos de doctrina no pot anar ab la pressa que reclama'l despertament de nostra Catalunya, y per ço caldría que mentres tant los erudits senyors D. Marian Aguiló y D. Joseph Balari publiquessen sos richs diccionaris y qu'ells ó altres nos donessen, per exemple, un aplech de sinónims y una gramática en armonía ab los coneixements d'ara.
Nosaltres per la nostra part, comensém avuy la publicació d'un diccionari de barbrismes y altras corruptelas qu'enlletjeixen la nostra bella parla, afegit á cada un de semblants atentats contra'l ben dir, la expressiò que, á nostre humil parer, li correspon, procurant que sia un llibre que puga consultar fins la persona d'instrucciò mes escassa.
Las fonts hont hem begut pera ferlo sòn, á mes de la viva veu del poble de diferents encontradas, las crónicas de Muntaner, Jaume primer y Pere quart d'Aragò, lo "Génesi d'escriptura" donat á llum per D. M. Victoriá Amer en la "Biblioteca Catalana", la "invenció dels cors de Sent Anthoni" publicat per D. Bartomeu Muntaner, las "Obras d'Ausias March" y molts altres llibres y documents, aixís dels temps millors de nostra nacionalitat com dels de sa llastimosa cayguda, donchs en aquests tambè hi hem trobat, encara que poca, alguna ensenyansa pera nostre fi.
Aquest travall anirá publicantse per aplechs que formarán quiscun un sol tot, en la mateixa forma del present y de igual nombre de planas, poch mes ó menys, eixint quan nos convinga. Preguém á las personas de bona voluntat, eruditas y no eruditas, que'ns ajuden ab sos concells en eixa tasca, encara que humil, profitosa per nostras lletras.
Enllaç de la publicació a Cervantes virtual
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada