Crítica de Barbrismes y vulgarismes

7 de gener de 1887 Crítica de J. Baitx y Balil de la publicació Barbrismes y vulgarismes que malmeten la llengua catalana a La Gralla

Un llibre útil
Entre los darrers llibres qu' habem rebut de Catalunya, n'hi há un qu'ha cridat nostre atenció desde que llegirem lo titol y coneguerem lo nom y las intencions de lo autor.

Barbarismes y vulgarísmes: així's titula lo llibre de que'ns ocupém del qu'es autor lo conegut escriptor N'Antón Careta Vidal. Proposa lo senyor Careta y ho executa en son llibre, fer coneixer las paraulas mal apropiadas y estrangeras qu' avuy dia hi há en la llengua catalana tal com avuy se parla. Es un trevall, que si trova imitadors, pot ésser de molt profit pera la confecció del Diccionari catalá, que té encárrech de donarnos l'Academia de la Llengua Catalana y per de prompte logra resultats positius, fent, que los qu' escribím en nostra llengua hi posém una mica mes d'atenció, no empleant tants castellanismes com fem moltas vegadas per escríurer depressa y sens lo temps material pera esmenar nostres escrits.

Nosaltres hem estampat molts castellanismes: unas vegadas per lo que deixém apuntat altres pera que'ns pugan entendre los que no estant molt versats en nostre idiomia, mes jamay habem fet ús d'una paraula catalanisada del castellá sense repugnancia literaria. Quan escribím pausadament (lo que sucseheix pocas vegadas) preferim acudí á las llenguas y dialectes romans y en particular á los dialectes ligurs y'ls seus vehins, per los que tenim molta afició y fetas ja algunas apuntacions pera un esbós d'estudi comparatiu.

Nosaltres, que's pot dir qu'escribím en catalá per afició, puix deconeixem la majoría de los tractats que donan alguna regla fiesa, salvo la gramática catalana de'ls senyors Bofarull y Blanch, nosaltres, repetím, no solsament tenim necesitat d'una obra que'ns guihi sino que'n tenim precisió, puix no tenim ni sisquera la veu del poble que'ns recordi'ls mots ó paraulas pera nosaltres duptosas, ni parlant seguidament en castellá, com hem de fer, podem coneixer la construcció de las oracions, aixó es: la manera de dir en catalá y no traduhint las construcions castellanas en paraulas mes ó menos catalanas.

Quelcunas historias imaginarias ó novelas, nos han portat los perfums de nostra anyorada terra ab sa manera de dir las cosas; citarem en corroboració d'aixó lo prólech de L'Atlántida de mossen Verdaguer La Guerra, de l'Argullol y la Rosada de Estiu de 'N Vidal y Valenciano. No coneixem cap altre novela com las esmentadas, que tant nos hajen recordat nostre manera de dir quant éram petits y sentiam la flayre de las flors boscanas de nostres montanyas. Altres novelas coneixem, es veritat, mes en ellas no hi trobem lo que nosaltres desitjém: Aixís preferim lo Vilaniu á La Papallona y La Dida de'n Feliu á l'Orfaneta d'en Bofarull.

Acabém, felicitant al autor de Euras, per l'idea que'l guia al publicar Barbarismes y vulgarismes de la llengua catalana y esperem desitjosos lo segon facsicle.

J. Baitx y Balil.