15 de desembre de 1901 Lo Camp de Tarragona.
Segona part de la crítica del Diccionari de barbrismes introduhits en la llengua catalana a Lo Camp de Tarragona Periódich Catalanista.
Segona part de la crítica del Diccionari de barbrismes introduhits en la llengua catalana a Lo Camp de Tarragona Periódich Catalanista.
No s'ha mort, no, la llengua catalana com s'haurían mort altras llenguas, però s'ha esllabissat alguna cosa de la puresa de son vocabulari y de sas formas características.
En l'estat present de la missió històrica del Catalanisme, se deixava sentir la necessitat d'un llibre que vingués á combatrer aquest mal, y aquest buyt lo vé á omplir l'obra composta per Antoni Careta y Vidal, ò sia'l Diccionari de Barbarismes introduhits en la llengua Catalana que conté, ab l¡apèndix que hi ha al acabament, més de tres mil articles, en los quals s'esmenan expressións del llenguatge parlat y escrit, tant en lo d'us vulgar com en lo referent á arts, oficis, ciencias, historia, geografía, mitología, etz, ilustrats ab gran copia d'exemples trets de documents oficials y particulars, de prossistas y poetas de diversas centurias, d'aplechs de literatura popular ò recullits de boca del mateix poble.
Los diccionaris que tenim no abastan la meta y ab tot y fer gran servey, los mellors no deixan d'estar lliures de semblant contagi. Per gran sòrt l'autor espigolant per las diferentas encontradas de la terra aixís com en documents y obras de poetas y prossitas dels clássichs temps passats ha trobat tots los elements necessaris pera la depuració y si be ell ha arribat á conseguirne bona part ab perseverancia y bona voluntat, si's treballa's conseguirá del tot.
Ab l'obra de que parlèm podrán esvaneixers molts y molts dubtes y resoldres no pocas dificultats d'expressió; en materia de idiotismes, castellanismes y galicismes en ella tindrán los llechs una pauta ilustrada ab exemples que'ls avesarán á llegir y á coneixer las formas castissas, fins als conreuadors de la llengua pot estalviarlos temps y molestia quan se'ls presenti alguna dificultat de memoria.
Entre las autoritats que s'invocan hi ha les següents: Ramón Llull, Jaume I, Eximenis, Muntaner, Fra Entelm Turmeda, Pere'l Cerimoniós, Dalmau Planés, Pere Gilbèrt, Jalcuda Bonsenyor, lo mallorquí en Pax, Bernat Boades, Desclot, Ausias March, Francesch de la Vía, Stanya, Bernat Metge, Pere Serafí, Lluis de Péguera, Fra Gabriel Busa, Onofre, .... ... ... Domingo de Moradell, Antoni Lacavallería, Serra y Postíus, etz., etz.
Tan de bò altres imitessin son exemple. Es lo qu'es mereix la llengua que com diu Torres Amat y altres autors ho corroboran, ab la seva poesía fou mare y mestra de las llenguas y poesías modernas vulgars y que encara's parla en lo Roselló, Capcir, Vallespir y la Cerdanya francesa; en las quatre provincias del Principat; en las illas Balears, Mallorca, Menorca y Ibiça y en tot lo regne de Valencia.
La llengua catalana en certa manera universal en tota la penilla, á França y á Italia en los segles XII y XIII, no ha cambiat, puix dintre petitas variacións ha guardat sempre'l propi carácter, al revés de las sevas similars que han anat distanciantse ab sos cambis cada día majors. Avuy encara'ls que parlan catalá pujan á quatre milións.
Tots los aymants de la Pátria Catalana d'euhen felicitar de tot cor y confessar sa gratitut envers l'autor de l'esmentat diccionari per lo traball que suposa y per lo gròs cabal de coneixements que aporta á la fixesa y esplendor de nostra sempre hermosa y estimada parla.
A. G.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada