Pels barris del Portal Nou (III) - La Veu de Catalunya

10 de maig de 1903 La veu de Catalunya.

Publicació de la tercera i última part de l'article titulat Pels barris del Portal Nou.

Enllaç a la publicació Arca

Al costat de la explanada de la Ciutadela, en la extesa que hi havia del Portal Nou avall, en tot lo qu'es avuy crrer del Comerç afegintse en sa amplaria lo qu'es Palau de Belles Arts y mólt del espay que ocupan lo mercat del Born y edificis a ell propers, s'obría'l passeig Nou o de Sant Joan. Lo séu origen fou lo següent:

Haventhi a las darrerías del segle XVIIII mólta escassetat de feynas a Barcelona, a conseqüencia de la guerra marítima de 1796 ab Anglaterra, una Junta de Caritat, formada pél capitá general Lancaster, entre altres recursos pera socorre als necessitats, ideava en 1799 donálshi feyna contruint lo dit passeig. No foren pochs los qui s'allistaren. Los qui varen aconseguir aquella època, deyan que alguns d'aquells treballadors eran menestrals que en altres días se la passavan molt bé, haventhi que fins duyan "casaquilla", com hi havía, així mateix, no pochs cabellerayres y pentinadors, mancats de feyna, tant per las ditas circunstancias com per haver comensat entre la florida jovenalla la moda de tallarse'ls cabells, moda que, per altra part, no va propagarxe del tot fins després de la guerra dels francesos.

Lo dit passeig tenía quatre surtidors, essent los més notables los d'un y altre cap. Lo del endret del Portal Nou, qu'encara existeix en son lloch primitiu y ve darrera del Palau de Baellas Arts, té en lo cim una figura d'Hércules feta pel nostre esculptor classicista Damià Campeny; l'altre, situat quasi al cap-de-vall, era compost d'una grota que, en un pedestal, guarnit de dofins, sostenía la estátua de la ninfa Aretusa; en cada angle superior de la construcció, una oca de pedra deixava anar un rajolí d'aygua, mentres que, des del safareig, quatre tortugas grossas ne tiravan enlayre un doll. Los dos brolladors del mig, res tenían de notable per sa composició ni'ls seus treballats; en l'un hi havia un tritó y en lo altre una serena. En la figura d'ella, veya la gent de llavors la imatge de certa gentil matalassera contemporánia, la qual havia donat materia per comprondre un maliciós romanç, que'ls ceguets cantavan per plassas y carrers.

En septembre de 1802 acabá de construirse aquell lloch d'esplay, y s'hi passejaren Carles IV y sa familia, arribats llavors a Barcelona. Los mólts pedrissos que hi haviía, alguns ab barana de ferro, tenían gran requesta per la nit de Sant Joan, donchs, mentres la ciutat va esser faixada de murs, allí aná tothom a penfre la vona ventura.

Lo passeig y la explanada foren, també, llochs de venda dels anyells de Pasqua y dels galls de Nadal.

Els olms corpulents que hi havía ans de posahi las platanas qu'en los darrers temps s'hi veyan, me recordan un fet que pinta l'esperit que animava encara a la nostra gent al comensar de la finida centuria. Durant la dominació francesa, un pobre peixeter al qui un atzar de la guerra li havía mort l'esposa, com els antichs personatges llegendaris, jurá no afaytarse ni tréures la roba que duya fins a veure l'invasor fòra de nostra terra. Dedicat enterament a fer mal als francesos, las conspiracions y l'espionatge eran sa tasca contínua, y, fugint de la persecució, solía passar las nits amagat entre la capsalada espessa d'aquells arbres. Al bell punt que's rebia la nova de la pau, plorant vivament conmogut, el senzill y ignorat héroe, anava a mudarse'l vestit en una casa del carrer dels Flassaders.

***

El Jardí del General, anomanat així per haverlo fet construir el general Castaños enfront de lo oque ara és estació del carril de Fransa, entre'l Passeig de Sant Joan y l'explanada, al construirse en l'any 1815, devia esser minúscul, ja que fins ab els aixamples que va rebre en 1840 ab motiu de la vinguda de la reyal familia, no resultava gens gran; ab tot, hi havía sumptuositat en aquell jardí fet a l'antiga; caminals de boix formavan encasaments que encloían varietat de flors y plantas; pedrissos de marbre en sa majoría, alguns d'ells ab una paret de xiprers retallats, convidavan a seure a l'ombra de diferents arbres, alguns d'ells aromátichs com els llimoners y tarongers y a la frescor de l'aigua dels brolladros; en un espayós gabial hi cantava una munió de aucells de móltas menas; en un gran estany, nadavan cignes, ocas y ánechs, y, prop d'ell, un pahó reyal mostrava al costat de sa femella sa tornassolada cua; repartidas en diferents endrets, se veyan esculpturas, entre las quals recordém una Flora de pedra comuna en una fonteta y uns caps de marbre representant estats psicológichs ⁽¹⁾; al cap d'avall, en un bosquet reduidíssim, creixían laguns exemplars d'arbres y matas propri de nostra terra. En lo petit clos del jardí, a pesar del seu ayre aristocrátich, s'hi respirava una atmòsfera d'intimitat, talment de familia, que no podem compendre las géneras que no hi han viscut.

***

Arribat a la fi de mon breu passeig, resumiré las impresions d'altre genre que'm restan del meu vehinat antic.

En materia d'ocupacions, en las botigas hi havían ferrers de carruatges, d'animals de tall y d'obra negra, fusters, carreters (així dels que fan carros com dels que sen serveixen), blanquers, basters, tintorers, un aguller, un fonedor de boixas de carruatge, un boter (en Pujol, que encara hi viu), un afinador, etc. Ademés, com a industrias de major volada, davant del Portal Nou, l'establiment conegut pel " Vapor de l'aygua calenta", tenía en els seus alts máquinas de filar cotó, en els baixos safareigs públichs y en los soterranis, banys. En lo ram de pintats de roba, la fábrica den Borjas era de las més conegudas; en teixits, donavan feyna a móltas personas los fabricants Agustí Massana y Esteve Trullós (l'edifici que tenía aquet l'ocupan avuy ab lo ram de cintas los fills de Santoja), respecte a construcció y adop de m ́áquinas, la casa d'Olaguer Camprubí, hont el fill d'aquest continúa, era de las més acreditadas de Barcelona.

En quant a professions intelectuals, aquell tros de ciutat ha sigut fecont en metges; y sino, aquí van los noms dels que hi he conegut: Joseph Bofill y son nebot Eugeni, –eixits de la familia Bofill que ha tret una veritable dianstía d'apotecaris en la plassa de Sant Agustí, dinastía que arrenca de las primerías del segle XIX,–els dos germans Fábregas, Joan Armangué, pare del catalanista Joseph Armangué, de la mateixa facultat, Francisco Nebot, Pere Pinart...

Devant del Portal Nou, nasqueren el scient veterinari Geroni Darder y son fill Francesch, actual director del Parch zoológich. En un pis de la casa del cararer del Portal Nou, la mateixa que dú ara'l numbre 28, anava'ls vespres a apendre d'escriure y comptes en Manso, quan era fadrí moliner. Per aquells barris transcorregueren els primers anys del actor del teatre catalá, Frederich Fuentes; y prop de Sant Agustí, a la entrada del carrer dels Carders, en una casa propria del insigne patrici y poeta catalá, Francesch Pelay Briz, ha escrit móltas de sas aplaudidas produccions nostre excelent amich Joan Pons y Massaveu, prou conegut dels llegidors de LA VEU DE CATALUNYA.

"Lo meu carrer del Portal Nou" també ha donat més d'un edil al Municipi, y, essent vehí meu, fou nomenat alcalde primer de Barcelona en Miquel González y Sugranyes.

......

Tot lo del món se transforma, no hi ha remey, y'ls efectes de lley semblant se veuhen palesament en mos antichs barris. Han desaparegut lo molí de las Bassas y la casa aillada de la plassa de Sant Agustí... Ja ho sé que feyan nosa pel tránzit públich; peró (no hi puch fer més), anyoro aquellas recordansas vellas que'm fan reviure las festas del típich carrer: la espléndida "sortija" anyal, las lluminarias que de dalt a baix s'hi feyan sempre que hi passava la professó de Corpus, los guarniments ab que s'adorná a la tornada dels voluntaris catalans de la guerra d'Africa y al qui era ánima de semblants expansions, lo menestral Jaume Rovira, el patriarcal Met. Tampoch hi es la frondosa parra que feya gay contrast ab lo rònech de las Voltas. Aquella nota de color alegre y de vida ¿morí de vellesa o bé a má ayrada? Ja es morta; no'm cal amohinarmhi. ¡Prou més m'ha de doldre'l bé de ma vida qu'he perdut jo per allí..

Peró deixemnos de tristesas, y acabém d'una vegada.

El Portal Nou y sos murs caygueren pera dar aixamples a Barcelona, com també desapareixían més tart, la Ciutadela, lo Passeig y'l Jardí del General. Lo Jardí y'l Passeig me dolen, per que'n guardo dolcissimas recordansas; com se pot compendre, la fortalesa no'm dol pas gens. Ara, en lloch d'ella hi há un Parch magnífich. Alabant aquesta metamórfosis, deya un poeta que'ls catalans havían fet bé cobrint de flors los vells agravis; peró un altre que hauría volgut véurehi renáixe'l barri antich exclamava:

¡Guarnim nostra ignominia
d'espléndida florestal"
¿Quin dels dos tenía rahó?
Potser l'un y l'altre; segons com se mire.

⁽¹⁾ Aquestas esculpturas son avuy en los jardins del Parch.